Monday, June 8, 2009

L’hort escatològic

Incomprensiblement, cal dir-ho, aquestes coses passen sense que hom pugui entrellucar-hi una explicació que puga satisfer mínimament els requeriments intel·lectuals d’un cervell adult que no hagi estat trepanat amb una broca del 16, hi ha un seguit de plantejaments educatius i vitals que estan assolint un cert predicament, o èxit, o digues-ne com vulgues, la qüestió és que hi ha qui hi troba alguna gràcia i s’hi apunta, i apa, som-hi tots. Em refereixo, ja ho deveu saber, car els lectors d’aquestes línies acostumen a tenir ments preclares, si bé força esclarissades, car l’esforç de fer bullir el tupí per pensar qualque cosa intel·ligent a tothora fa que l’elevada temperatura que assoleix el magí provoqui la fugida intempestiva dels pèls de la cabellera ahir florida i avui tan escarransida que més val que no en parlem, que encara ens saltaria alguna llàgrima i provaríem un curt circuit si ens caigués al teclat dels botons de l’ordinador i no ens faria cap gràcia de morir enrampats amb el dit a la tecla de l’arroba, que tot això abans no passava i si et queia una llàgrima al manuscrit de l’scriptorium, com a molt es corria una mica la tinta i poca cosa més que les tintes d’abans sí que eren resistents i aguantaven, sofertes, pluges de llàgrimes, tempestes de baba i cataractes de mocs, però bé, no perdem el fil i anem al gra, que parlàvem de modes d’aquestes a les que tothom hi veu la gràcia i s’hi apunta com la moda, tan imbècil, dels horts ecològics.
Què és, ens demanem, un hort ecològic? Té sentit que un hort sigui ecològic? Ecològic, segons l’Alcover-Moll és quelcom “relatiu o pertanyent a l’ecologia o l’ecologisme”, una frase que fa molt per un diccionari. Tot és sempre relatiu o pertanyent en els diccionaris. I què és l’ecologia o l’ecologisme? Doncs la ciènca que estudia les relacions dels organismes amb el medi on viuen, que ve del grec οἴκος ‘habitació’ i -λογία ‘tractat’. Per tant, un hort ecològic és un hort on s’estudia les relacions de l’enciam amb el petricó de terra on està plantat? Evidentment que no. Per tant tot això de l’ecologisme és una pallassada, una falòrnia una presa de pèl… i ja no estem per que ens prenguin el poc pèl que tenim, ja ho hem explicat, això…
El que sí té sentit és l’hort escatològic. Ja en el seu tractat de botànica de principis del segle XV, De Historia Stripium Herbarum el monjo benedictí Anselmus Corrípius posava al dia els tractats de Discòrides i plantejava que els naps, pastanagues i carbassons conreats prop de figues i patates augmentaven significativament de mida, o que els pebrots i les faves plantats prop de xirivies acostumaven a ser més dures, i les figues plantades prop de grossos pebrots són més sucoses…  
El famós naturalista Clusius (Charles de Leiden), botànic reial de la cort vienesa i impulsor del famós Jardí Botànic de Leiden, tingué una desagradable experiència al caure d’esquena en un hort de naps, pel que desterrà els plantejaments escatològics de la seva botànica. Casalpino segueix els seus plantejaments i en les classificacions del De plantis, libri XVI, no te en compte els avenços de l’hort escatològic plantejat per Corripius, i l’error es manté fins avui en dia. Deixeu-vos doncs d’ecologismes i proveu de plantar un hort escatològic. Veureu quina meravella de natura exuberant quan s’us inflin els pebrots o bé obriu un figa.
Posted by Sr. Burxa at 11:27:46 | Permalink | No Comments »

Thursday, October 2, 2008

Histoire de la merde


 Histoire de la merde
Autor: Dominique Laporte
Christian Bourgois Editeur, 2003
162 pàgines, Francés.
ISBN 13: 978-2267017014

Cita:
« Cet inopportun « reste de terre », disait Freud, citant Goethe…
Par un paradoxe qu’elle partage avec le sexe, la merde s’entoure d’un silence qu’on méconnaît si on ne le mesure à l’aune des discours qu’elle suscite.
Qui croirait en effet que sur cet objet d’opprobre les hommes se soient inlassablement montrés bavards, au point qu’il ne fut absent, ni de leurs divinités primitives, ni des croyances qui les animeraient encore lorsqu’ils auraient cru tuer en eux le barbare ?
Qui croirait par exemple que pour une banale histoire d’excréments la sainte Eglise catholique ait frôlé le schisme ?
Mais gare à la dérision : l’obscène ne gît pas là où on croit, lorsque la merde est aussi cet objet dont le maître monnaie l’amour de ses sujets.
A la question « qu’ est-ce-qu’un trône » il faudra bien, un jour, commencer, de répondre. »

Posted by Sr. Burxa at 01:05:27 | Permalink | Comments (2)

Tuesday, January 22, 2008

La caca feliç


En la fisiologia antiga es parla de quatre humors, estudiats i referenciats des de Galè en totes les obres serioses que s’han escrit sobre el tema i que no es van cremar en l’incendi de la Biblioteca d’Alexandria. Dels quatre humors d’arrel en el pensament sincrònic, no causal, n’hi ha dos lligats a l’activitat, és a dir, el colèric i el sanguini, i dos a la quietud, parlem del flegmàtic i el melancòlic, com tothom prou be sap. L’humor flegmàtic, format per la conjunció entre fredor i humitat, correspon a l’última edat de l’home, la senectud, i té en la inexorabilitat un valor que el fa immune a les vicissituds del lliure albir. No és aquest el cas de l’humor precedent, el melancòlic, on hi ha un predomini de bilis negra. La bilis groga predomina
en els cossos de temperament colèric i evidentment, en l’humor sanguini hi ha un predomini de la sang, talment passa a la botifarra negra, que si no es prepara amb prou sang, ni te gust de botifarra ni res de res.
Uns segles més tard, Kretschmer i Sheldon analitzen la relació entre morfologia i personalitat des de la perspectiva anatòmica, arribalt a la conclusió que en un caràcter morfològic pítinic on hi ha un clar desenvolupament visceral, es tendeix psicològicament de manera clara vers el bon humor i l’espontaneitat, i que després d’haver menjat dotze quilos de mongetes, els pets superen els sis graus a l’escala de Richter (cosa que si bé no ve a tomb, podem explicar que el propi Sheldon va poder comprovar en les seves carns, car d’un pet es va estavellar al sostre de l’alcova).
Finalment, en el tercer volum de la magna obra Morfodinàmica dels excrements (Vic, 1872) del Professor Romuald Llufa , ens proposa la teoria en la qual es basa tota la psicologia fisiologica de l’escola escatològica, segons la qual, la morfologia del cagarro (és a dir, la seva forma exterior) ens pot donar la clau exacta del caràcter del propietari del budell que l’ha produït. Això estalvia haver de manipular la merda tova per haver d’extreure’n els elements químics, discernir la composició orgànica de cada cél.lula de matèria fecal i, també, per sort, l’anàlisi pormenoritzat, observació detallada i desglossament exacte de la procedència orgànica de cada mil.lesima de merda en tubs d’assaig que costen molt de rentar (car son estrets i prims) que hom no pot comprar a les botigues de “todo a cien” dels xinos, i encareixen enormement la investigació.
Per anar al grà, finalment comentar que segons la teoria molt extesa del professor llufa, un home feliç tè un budell feliç, que -com és evident- fa caques felices.
Com podem saber, però, si la nostra merda és feliç? ens demanen els profans amb els ulls (tots tres) esbatanats.
Tranquils. No cal llegir les setze mil dues centes pàgines de l’obra (impresdindible) del professor Llufa. Feu un cop d’ull a la tassa desprès d’anar de cos i ho sabreu. La caca mai no us enganyarà.

Posted by Sr. Burxa at 08:06:52 | Permalink | Comments (2)

Monday, December 24, 2007

La festa de l’escatologia

Avui és el dia. El dia de Nadal.
El Nadal català, època de fred i neu, d’amor, joia, germanor, torrons, i -sobretot- entranyables tradicions ben nostrades i arrelades al sentir popular de la gent senzilla, és ensems la festa més escatològica que existeix. L’epicentre festiu de la tradició nadalenca catalana és l’acte de fer cagar el tió, en un lloc guarnit amb un pessebre presidit per un indecorós caganer.
Empíricament, cal fer notar que el mètode que hom utilitza per desembussar els budells restrets del sofert tió -a bastonades- no és, que diguem, el més adeqüat per aconseguir obrir un esfínter com deu mana i buidar la cavitat anal de tot el seu contingut, segons ja apuntaven els estudis del professor Neula (cosa que queda ben clar al seu volum Patologies del forat del cul, just en el capítol XVII, titolat Exploració del tracte rectal del tió amb una canya bo i cantant nadales, i altres pràctiques d’hivern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978).
Un nodrit grup d’experts està realitzant actualment un rigorós estudi a la Facultat de Ciències de la nostra vigorosa i plàcidament nadalenca Institució, per determinar la justa influència de les composicions musicals interpretades en l’àmbit familiar en la diarrea que es provoca al pobrissó Tió durant la nit de Nadal. De moment, encara no es pot explicar per quins extranyissims i envitricollats viaranys algunes tonades que entren per l’oïda acaben desembocant a l’estòmac i empenyent tot allò que el nostrat Tió te dins el seu budell fins acabar d’aconseguir que ho expulsi tot fora del cos a través de son orifici anal.
Aquestes són les cançons que es fan servir pel Cagatió, i per tant tenen la virtut de fer buidar el budell, desentumir l’esfínter, eixamplar l’anus, desfermar les aprets intestinals, fer tremolar el còlon i provocar, en definitiva, la tradicional defecació nadalenca tan apreciada per la nostra quitxalla i mainada:

* Caga tió,
caga torró,
d’avellana i de tórró.
No caguis arengades
que són massa salades
Caga torrons
que són mes bons!

Popular a la Catalunya Central

* Caga tió,
caga torró
pel naixement
del Nostre Senyor.

Popular a Girona

* Tió, tió,
caga torrons
d’aquells tan bons
crec al pare,
crec a la mare,
no em pixo al llit,
caga fora i ben seguit.

Popular a Banyoles

* Tió, tió,
caga torró
d’aquell tan bo;
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
fes un pet i remou.

Popular a Banyoles

* Tió, tió,
caga torró
d’avellana i de pinyó
si no vols cagar
cop de bastó va.

Popular a Olesa de Montserrat

* Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
caga un ou.

Popular a Terrassa

* El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el poll a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga tió,
si no et daré
un cop de bastó.

Popular a l’Alforja

* Caga tió,
caga torró,
i si és d’avellana
encara millor.

Popular a Prats del Lluçanès

* Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si ja tens massa
caga una carbassa.

Popular a Blanes

* Caga tió,
caga torró;
si no et daré
cop de bastó.

Popular a Barcelona

* Caga tió,
tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el poll a dalt del pi
toca, toca Valentí.

Popular a Barcelona

* Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.

Popular a Barcelona

* Tió de Nadal,
dóna torrons
i raja vi blanc.
No ens doneu arengades
que són massa salades.

Popular a Valls

* Caga tió,
si no et donaré
un cop de bastó.

Popular a Barcelona

* Tió, tió,
caga torró;
caga amb força
que és més bo;
si no tens més
caga diners.

Popular a Girona

* Ara venen festes,
festes glorioses,
dones curioses
renteu els plats,
renteu els tiónells,
que el tió està carregat
de torrons d’avellana,
de torrons de pinyó.
Per la virtut de Déu t’ha dat,
caga tió ben aviat.

Popular a Montcada

* Caga tió,
que et daré un cop de bastó;
si no cagues torró fi
no dormirs amb mi.

Popular al Bages

* Tió, tió,
tronc de Nadal;
caga torró
i pixa vi blanc.

Popular a Barcelona

* Tió, tió,
cagatorró,
d’avellana i de pinyó,
pel naixement de Nostre Senyor;
que ja seré un bon minyó.
Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap.

Popular a Prats del Lluçanès

* Caga tió,
pastetes i torró;
caga tió
i pixa vi blanc;
no caguis arengades
que són salades
caga torró,
que és molt millor
sinó et donaré
un cop de bastó.

Popular a Tarragona

* Tió, tió,
caga tió;
caga coses bones
dolentes no.
Si no vols cagar
cop de bastó.

Popular a Ripoll

* Caga tió,
caga torró
si no et donaré
un cop de bastó.

Popular a Sant Boi

* Caga tió,
caga torró;
torró de Nadal,
si no tens més
caga diners
si no tens prou
caga un ou.

Popular a Sant Boi

* Caga tió,
un bon cagalló,
si no tens avellanes
ni tens torró
tira’t un pet
i que soni ben fort.

Popular a Barcelona

* Caga tió,
d’avellana i de pinyó,
si no vols cagar
garrotada va.

Popular a Terrassa

* Caga tió,
una llauna* de torró
pel pare i per la mare
i per mi no.

* també diuen:
“una teula…” o “una barra de torró”

Popular a Olot

* Caga tió,
d’avellanes i torró;
pixa vi blanc
de les festes de Nadal.
Ara venen festes
festes glorioses
menjarem conill
i llebres si en tenim.
Caga tió
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó.

Popular a Santa Margarida de Montbui

* Caga tió,
d’avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!

Popular a Barcelona

* Caga tió,
caga neules i torró
si no vols cagar
serà pitjor.

Popular a Cassà de la Selva

* Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare
crec a la mare
no em faig mai el riu al llit,
caga tió ben seguit.

Popular a Cassà de la Selva

* Caga tió,
com més cagaràs millor;
caga torrons
d’aquells més bons.

Popular a Bordils

* Tió, tió, caga torró,
pel naixement del Nostre Senyor;
com més cagaràs
més content em faràs.

Popular a Girona

* Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu ens do.

Popular a Girona

* Parenostre del tió,
bona nit que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes precioses,
dones curioses;
menjarem gall dindi,
menjarem torrons,
coques de pinyons.
Caga tió, caga torró,
d’avellana i de pinyó
i si és del més fi
encara millor.

Popular a Girona i a Manresa

* Tió, tió,
caga torró;
si no vols cagar
no et donaré menjar.

Popular a Girona

* Parenostre del tió,
un bon any que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes glorioses.
Dones curioses,
renteu els plats
fregueu els tionells,
que el tió ja està empipat!

Popular a Barcelona

* Caga tió,
de mel i mató;
de sucre ser millor;
caga torrons
i pixa vins dels bons.

Popular a Barcelona

* Torronets baixeu del cel,
per la Verge Maria;
als que ploren
no els hi doneu,
per la Mare de Déu.
Tronca de Nadal,
dóna torrons,
i raja vi blanc.
No donis arengades
que són salades.

Popular a Valls

* Per Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el poll al cap del pi.
Ara baixen bous i vaques
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Correu, correu minyons,
que la vella fa torrons;
el vicari els ha tastat
diu que sn un xic salats!
Baixar Santa Anna,
tota arremangada;
baixar Sant Lluc,
tocant un canut.

Popular a Lleida

* Tió de Nadal
no caguis arengades,
que són salades;
caga torrons
que són més bons,
caga taronges
que són ben dolces.

Popular a Lleida

* Caga tió,
tió de Nadal,
posarem el pocs en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi;
toca, toca, Valentí.
Ara passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastats
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi mel;
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor
i així cagarà el tió;
tió de Nadal,
que caga torrons
i pixa vi blanc.

Popular a Barcelona

* Tió, tió,
caga torró
d’aquell tan bo
pel pare, per a la mare,
i per a tota la mainada.

Popular a Girona

* Pare Nostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses;
dones curioses
renteu els plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Rabassó de pina vella,
tu que ets tort i mal igual,
més m’estimo la teva merda
que el cap del meu corral.

Popular a Girona

* Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare,
crec a la mare,
no em faig mai el riu al llit,
caga tió de seguit!

Popular a Cassà de la Selva

* Tió, tió,
caga torrons,
dels bons,
dels quatre cantons;
si no vols cagar
en …. et pegarà.

Popular a Prats de Lluçanès

* Tió, tió,
caga torró,
si no vols cagar
en ……. et picarà.

Popular a Llagostera

* Caga tió,
caga neules i torró,
d’avellana i de pinyó,
i si són dels fins millor.

Popular a Barcelona

* Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún.

Popular a la Vall d’Aran

* Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
dóna arengades
que són salades.

Popular a Llesp

* Tió de Nadal,
raja tió,
dóna coses bones
i dolentes no.
No donguis arengades
que són salades;
dóna torrons i raja vi blanc.
Tió de Nadal, raja tió.

Popular a Cervera

* Parenostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu els plats
renteu-lo bé,
que el Nadal ja ve.

Torrons d’avellana,
torrons de pinyó…
Caga tió!

Popular al Baix Camp i al Priorat

* El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí, dalt del pi.
Toca, toca, violí.
Ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates
i els capons amb sabatons.
El vicari fa torrons.
La guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor.

Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!

Popular al Baix Camp i al Priorat

Posted by Sr. Burxa at 15:53:34 | Permalink | Comments (4)