I ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt,
però haurem de resignar’n-se a no poder rentar’n-se
Hi ha sequia
Hi ha sequia a la comarca
Un tràgic racionament d’aigua.
I els porcs moren a les granjes,
I els iaios se’ns deshidraten.
s’empastifen les sabates de ciment per les aceres.
I ara haurem de resignar’n-se
a sofrir la cara bruta de l’amor… i ho sento molt…
Potser ara sabràs que jo t’estimo igual
pulcrament perfumada o tinguis pus entre les cames.
Necessito tant el teu cos com tu el meu.
Som com dos cagaradates,
Tu i jo som com cul i merda,
i ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt,
però així són i estan les coses:
un dia fresques i un dia seques.
Hi ha sequia
Hi ha sequia a la comarca.
Hi ha amors que són com waters
embussats per falta d’aigua
Vine, acosta’t i ara abraça’m,
obrim entre els dos la tapa,
mira al fondo hi ha una caca,
la gran cagada de l’amor…
i ho sento molt…
Albert Pla. Ho sento molt (1989)
Com que no hem trobat aquesta cançó concreta, us en posem una altra. Tampoc vindrà d’aquí.
Digue’m, amor, què passaria si jo fos negre de Luanda
i et digués “m’agrades molt, desitjo la teva vianda”
Potser acceptaries o potser tindires por
de que els fills sortissin d’un altre color:
negres i blancs com una vaca suïssa o un ós panda!
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres neixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
Déu nos en guard Rosor! Un negre a la família, ni en pintura.
Abans que això m’estimo més que et facis monja de clausura.
Un negre és que és negre des del naixement
i de nit no es veuen i fan por a la gent.
Però això si, sòn soferts tenen bona musculatura.
A Cuba vaig sentir una expressió que de tan bona no s’oblida,
me la va dir un negre, un tal Pujol. Diu així, és molt antiga:
“Ay, quien fuera blanco ¡aunque fuera catalán!”
I si algú li pica, que es vagi gratant.
Fora de casa, sovint, a justos per pecadors es castiga.
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres neixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
El negre és el color del dol, de la culpa i de la tenebra,
però els nens tenen clar que el seu rei preferit és el rei negre.
També “etiqueta negra” és sinonim de bó,
així com “cinturó negre” pel qui sigui el millor…
i la verge de Montserrat, no pas la verge del pessebre.
El món que trepitjem s’anirà omplint més que una boca de golafre
i les races es mesclaràn desprès d’haver passa pel catre.
Els racistes de merda s’hauran de tancar
en una reserva o fer-s’ho mirar…
i lo de la puresa de la raça serà tema de psiquiatre.
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres neixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
Quico Pi de la Serra. Amunt i avall. 1995
Guitarra Ovation Adamas’75, Fender Strat, Gibson ES 335 DOT, Shadow G-2002,
Baix Jackson
Escolteu-ho ací, si Déu vol:
Del diario del doctor Wallace
28 de octubre
Hoy vino a la consulta un paciente aquejado de un fuerte trastorno nervioso acompañado de dolores abdominales. El paciente, M., hombre de unos treinta años, de complexión atlética aunque excesivamente delgado para su estatura (73 pulgadas) se mostró en todo momento inquieto, se rascaba los brazos, las piernas y la cabeza y respondía a mis preguntas de manera alterada y esquiva. Su hermano mayor, que le acompañó a la consulta, declaró que el paciente llevaba en ese estado más de dos años y que en ese tiempo había perdido más de 45 libras. Acostumbraba a hacer tres comidas: desayuno (sobre las 7), almuerzo (12 y media - 1 del mediodía) y cena (7 u 8 de la tarde). Ingería todo tipo de alimentos (por la descripción, una dieta rica en proteínas e hidratos de carbono, además de una buena cantidad de verduras frescas y frutas), siempre con buen apetito. En esos dos años de enfermedad habían visitado varios médicos y centros hospitalarios, sin hallar una solución satisfactoria.
Mary, la pequeña, se encuentra mejorada de su afección. Hoy mandé que la asistenta le subiera unos dulces que compré en una confitería de la ciudad y los comió todos con buena gana. Progresa favorablemente. Solo Dios sabe lo mucho que he rezado por ella estos días y cómo la quiero. Mi ángel, mi adorado ángel.30 de octubre
M., el paciente aquejado de trastorno nervioso y dolores abdominales, ha vuelto hoy a la consulta, esta vez sin la compañía de su hermano. Se encontraba más calmado, más dócil, y hablamos largo rato sobre su vida y sus molestias. Me contó que trabaja en una granja de cerdos, el negocio familiar, limpiando las porquerizas y llevándoles la comida. He observado que es un hombre poco aseado, lleva la ropa sucia, huele desagradable y tiene las uñas largas y negras. Me ha producido cierta repulsión cuando ha tomado con las dos manos la pluma que me regaló mi adorada Charis las pasadas navidades, que tengo expuesta sobre el escritorio y que tanto me gusta. Le he pedido que en la próxima visita venga con una muestra de sus heces para realizar un análisis coproparasitoscópico siguiendo el método Ritchie.
No debo olvidarme mañana por la mañana de escribir a Fionn. Hace ya más de tres meses que no recibo noticias de él.
Mary se encuentra casi recuperada. Hoy despertó como una preciosa flor mientras la observaba sentado a los pies de su camita. Se frotó los ojos y, aún soñolienta y perezosa, se tiró a mis brazos. La he llenado de besos. Mi amada niña.12 de noviembre
Efectivamente, como esperaba, el diagnóstico no deja lugar a dudas. Las heces del paciente M. contienen huevos de solitaria. El tamizado de heces confirma que los huevos son de Taenia saginata.13 de noviembre
He recomendado al paciente M. que acostumbre a ser más aseado a partir de ahora. Debe tomar baños completos al menos cuatro o cinco veces por semana y lavar sus manos con agua y jabón cada vez que salga del excusado. No sin cierto sonrojo me ha prometido que así hará. Le he recetado que tome 25 gramos de semillas de calabaza machacadas y diluidas en un vaso de agua con miel de romero. Dos tomas, una por la mañana al levantarse y otra antes de acostarse, a lo largo de toda la semana. Eso me ha recordado que debo llamar al jardinero para que traiga provisiones para este invierno. La despensa, tras los días de vacaciones que pasaron en casa los padres y la hermana de Charis, está casi vacía.21 de noviembre
Vuelve a la consulta el paciente M. Me dice que ha seguido religiosamente mis consejos y que tomó lo que le receté, pero no experimenta mejora. Será necesario recetarle un antihelmíntico más fuerte. Pruebo con praziquantel. 50 mg/kg/día repartidos en dos tomas durante quince días.10 de diciembre
El paciente M. no ha experimentado niguna mejora y se queja de fuertes cefaleas, mareos y vértigo. Es posible que sólo sean molestos pero no alarmantes efectos secundarios del fármaco. Mañana volverá por la mañana y le administraré nueva medicación.
Mary, mi querida Mary, ha pegado un buen estirón en este último mes. Su madre le ha comprado un nuevo vestido y le ha cortado el pelo a la moda francesa. Está preciosa. Sus ojos resaltan aún más con ese lacito azul sobre sus cabellos.11 de diciembre
Hoy vino el paciente M., le pedí que se desnudara de cintura para abajo y que se inclinara en la camilla sobre el pecho apoyando los pies en el suelo. Le he suministrado por vía rectal un croissant y dos onzas de chocolate amargo. Le he dado cita para mañana a las diez de la mañana.12 de diciembre
Hoy volvió el paciente M. a la consulta, le he suministrado por vía rectal un croissant y dos onzas de chocolate amargo.
He recibido carta de mi querido Fionn. Me cuenta que se encuentra bien, y también los suyos, pero que la vida en la ciudad es difícil. Rezo a Dios para que encuentre ese trabajo que tanto necesita y desea.13 de diciembre.
Mary, mi querida niña, ha comenzado a leer. Es maravilloso verla recorriendo con su dedito las líneas del precioso libro que le regaló el tío James para su cumpleaños. Anne, su nueva cuidadora, es muy paciente y cuidadosa. Es una encantadora muchacha de un pueblo de Dundee, humilde, cariñosa y buena como ninguna. Gracias al Cielo.
He suministrado a M., el paciente de la tenia, un croissant y dos onzas de chocolate amargo.14 de diciembre
He descubierto a mi querida Mary haciendo unos dibujos preciosos de flores y animalitos en las esquinas de su libro de lectura. Su contemplación me ha llenado de gozo. ¡Deseo tanto que esta niña herede las delicadas y adorables habilidades de su encantadora mamá!
He suministrado al paciente M. un croissant y dos onzas de chocolate amargo por vía rectal, según lo acostumbrado.15 de diciembre
El paciente M. ha venido hoy a la consulta. Se mostraba más nervioso de lo acostumbrado y me imploró que acabara con la cura, pues cada vez sentía más molestias. Le he pedido un poco más de paciencia, pues ya queda poco para acabar el tratamiento. Según lo acostumbrado, le he suministrado por vía rectal un croissant y dos onzas de chocolate amargo.16 de diciembre
Ha vuelto el paciente M. Le he suministrado por vía rectal dos onzas de chocolate. Le he pedido a M. que esperara en la postura del tratamiento. Pasados diez o doce minutos, la cabeza de la tenia ha asomado por el ano del paciente y ha gritado con voz alta y clara: «¿Y el croissant?». Acto seguido he tomado un martillo de carpintero que tenía guardado en el cajón superior del escritorio y he golpeado varias veces su cabeza al grito de «Toma croissant». La extracción del resto de la tenia ha sido satisfactoria y solo nos ha llevado cosa de veinte minutos a la enfermera y a mí.24 de diciembre
¡Qué hermoso es disfrutar de estos días tan hermosos en compañía de mis adoradas Charis y Mary!
Hoy vino a visitarnos el paciente M., lo encontramos de muy buen humor y totalmente recuperado del penoso trance. Ha engrosado varias libras, rebosa salud por todos sus poros, se encuentra lleno de energía y derrocha una alegría contagiosa. Nos trajo como obsequio una bonita botella de whisky, que beberemos a su salud esta misma noche.
* Caga tió,
caga torró,
d’avellana i de tórró.
No caguis arengades
que són massa salades
Caga torrons
que són mes bons!
Popular a la Catalunya Central
* Caga tió,
caga torró
pel naixement
del Nostre Senyor.
Popular a Girona
* Tió, tió,
caga torrons
d’aquells tan bons
crec al pare,
crec a la mare,
no em pixo al llit,
caga fora i ben seguit.
Popular a Banyoles
* Tió, tió,
caga torró
d’aquell tan bo;
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
fes un pet i remou.
Popular a Banyoles
* Tió, tió,
caga torró
d’avellana i de pinyó
si no vols cagar
cop de bastó va.
Popular a Olesa de Montserrat
* Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
caga un ou.
Popular a Terrassa
* El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el poll a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga tió,
si no et daré
un cop de bastó.
Popular a l’Alforja
* Caga tió,
caga torró,
i si és d’avellana
encara millor.
Popular a Prats del Lluçanès
* Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si ja tens massa
caga una carbassa.
Popular a Blanes
* Caga tió,
caga torró;
si no et daré
cop de bastó.
Popular a Barcelona
* Caga tió,
tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el poll a dalt del pi
toca, toca Valentí.
Popular a Barcelona
* Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.
Popular a Barcelona
* Tió de Nadal,
dóna torrons
i raja vi blanc.
No ens doneu arengades
que són massa salades.
Popular a Valls
* Caga tió,
si no et donaré
un cop de bastó.
Popular a Barcelona
* Tió, tió,
caga torró;
caga amb força
que és més bo;
si no tens més
caga diners.
Popular a Girona
* Ara venen festes,
festes glorioses,
dones curioses
renteu els plats,
renteu els tiónells,
que el tió està carregat
de torrons d’avellana,
de torrons de pinyó.
Per la virtut de Déu t’ha dat,
caga tió ben aviat.
Popular a Montcada
* Caga tió,
que et daré un cop de bastó;
si no cagues torró fi
no dormirs amb mi.
Popular al Bages
* Tió, tió,
tronc de Nadal;
caga torró
i pixa vi blanc.
Popular a Barcelona
* Tió, tió,
cagatorró,
d’avellana i de pinyó,
pel naixement de Nostre Senyor;
que ja seré un bon minyó.
Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap.
Popular a Prats del Lluçanès
* Caga tió,
pastetes i torró;
caga tió
i pixa vi blanc;
no caguis arengades
que són salades
caga torró,
que és molt millor
sinó et donaré
un cop de bastó.
Popular a Tarragona
* Tió, tió,
caga tió;
caga coses bones
dolentes no.
Si no vols cagar
cop de bastó.
Popular a Ripoll
* Caga tió,
caga torró
si no et donaré
un cop de bastó.
Popular a Sant Boi
* Caga tió,
caga torró;
torró de Nadal,
si no tens més
caga diners
si no tens prou
caga un ou.
Popular a Sant Boi
* Caga tió,
un bon cagalló,
si no tens avellanes
ni tens torró
tira’t un pet
i que soni ben fort.
Popular a Barcelona
* Caga tió,
d’avellana i de pinyó,
si no vols cagar
garrotada va.
Popular a Terrassa
* Caga tió,
una llauna* de torró
pel pare i per la mare
i per mi no.
* també diuen:
“una teula…” o “una barra de torró”
Popular a Olot
* Caga tió,
d’avellanes i torró;
pixa vi blanc
de les festes de Nadal.
Ara venen festes
festes glorioses
menjarem conill
i llebres si en tenim.
Caga tió
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó.
Popular a Santa Margarida de Montbui
* Caga tió,
d’avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!
Popular a Barcelona
* Caga tió,
caga neules i torró
si no vols cagar
serà pitjor.
Popular a Cassà de la Selva
* Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare
crec a la mare
no em faig mai el riu al llit,
caga tió ben seguit.
Popular a Cassà de la Selva
* Caga tió,
com més cagaràs millor;
caga torrons
d’aquells més bons.
Popular a Bordils
* Tió, tió, caga torró,
pel naixement del Nostre Senyor;
com més cagaràs
més content em faràs.
Popular a Girona
* Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu ens do.
Popular a Girona
* Parenostre del tió,
bona nit que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes precioses,
dones curioses;
menjarem gall dindi,
menjarem torrons,
coques de pinyons.
Caga tió, caga torró,
d’avellana i de pinyó
i si és del més fi
encara millor.
Popular a Girona i a Manresa
* Tió, tió,
caga torró;
si no vols cagar
no et donaré menjar.
Popular a Girona
* Parenostre del tió,
un bon any que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes glorioses.
Dones curioses,
renteu els plats
fregueu els tionells,
que el tió ja està empipat!
Popular a Barcelona
* Caga tió,
de mel i mató;
de sucre ser millor;
caga torrons
i pixa vins dels bons.
Popular a Barcelona
* Torronets baixeu del cel,
per la Verge Maria;
als que ploren
no els hi doneu,
per la Mare de Déu.
Tronca de Nadal,
dóna torrons,
i raja vi blanc.
No donis arengades
que són salades.
Popular a Valls
* Per Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el poll al cap del pi.
Ara baixen bous i vaques
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Correu, correu minyons,
que la vella fa torrons;
el vicari els ha tastat
diu que sn un xic salats!
Baixar Santa Anna,
tota arremangada;
baixar Sant Lluc,
tocant un canut.
Popular a Lleida
* Tió de Nadal
no caguis arengades,
que són salades;
caga torrons
que són més bons,
caga taronges
que són ben dolces.
Popular a Lleida
* Caga tió,
tió de Nadal,
posarem el pocs en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi;
toca, toca, Valentí.
Ara passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastats
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi mel;
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor
i així cagarà el tió;
tió de Nadal,
que caga torrons
i pixa vi blanc.
Popular a Barcelona
* Tió, tió,
caga torró
d’aquell tan bo
pel pare, per a la mare,
i per a tota la mainada.
Popular a Girona
* Pare Nostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses;
dones curioses
renteu els plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Rabassó de pina vella,
tu que ets tort i mal igual,
més m’estimo la teva merda
que el cap del meu corral.
Popular a Girona
* Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare,
crec a la mare,
no em faig mai el riu al llit,
caga tió de seguit!
Popular a Cassà de la Selva
* Tió, tió,
caga torrons,
dels bons,
dels quatre cantons;
si no vols cagar
en …. et pegarà.
Popular a Prats de Lluçanès
* Tió, tió,
caga torró,
si no vols cagar
en ……. et picarà.
Popular a Llagostera
* Caga tió,
caga neules i torró,
d’avellana i de pinyó,
i si són dels fins millor.
Popular a Barcelona
* Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún.
Popular a la Vall d’Aran
* Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
dóna arengades
que són salades.
Popular a Llesp
* Tió de Nadal,
raja tió,
dóna coses bones
i dolentes no.
No donguis arengades
que són salades;
dóna torrons i raja vi blanc.
Tió de Nadal, raja tió.
Popular a Cervera
* Parenostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu els plats
renteu-lo bé,
que el Nadal ja ve.
Torrons d’avellana,
torrons de pinyó…
Caga tió!
Popular al Baix Camp i al Priorat
* El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí, dalt del pi.
Toca, toca, violí.
Ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates
i els capons amb sabatons.
El vicari fa torrons.
La guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor.
Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!
Popular al Baix Camp i al Priorat
De los excrementos de perro: Si se encierra un perro durante tres dias, no dándole otra cosa que huesos á roer, se recojeran sus excrementos, los cuales puestos a secar y luego reducidos á polvo, son un admirable remedio para la disenteria. Se tomarán guijarros de arroyo, que se calentaran, echándolos en seguida en una vasija llena de orines: se dará a beber de esta composición dos veces al día por tres consecutivos al enfermo sin que lo sepa. Estos excrementos son también el mejor secante para las ùlceras malignas e inveteradas.
De los excrementos de lobo: Como es sabido que este animal devora frecuentemente los huesos con la carne de su presa, se tomaran los huesos que se encontraran entre los excrementos, porque bien molidos y bebidos, mezclados en vino, son un especifico contra el cólico.
De los excrementos de buey y vaca:
Los excrementos de buey y vaca recientes, envueltos en hojas de parra ó col, y calentados entre las cenizas, curan las inflamaciones causadas por las heridas y también mitigan la ciatica. Si se mezclan con vinage tienen la propiedad de hacer supurar las glándlas escrufulosas y lamparones siendo tambien muy buen específico para los tumores de los testículos. Haráse freir una boñiga fresca de vaca en una sartén con flores de manzanilla, rosas, y meliloto, y se aplicará esta composición sobre los testículos, que quedarán curados luego. Galeno dice que un médico de Misia curaba toda especie de hidropesias, poniendo sobre la hinchazón los excrementos aún calientes de la vaca. Estos excrementos aplicados también en la picadura de abejas, abispas y otros insectos, quita al momento el dolor.Excrementos de puerco: Estos excrementos curan los esputos de sangre; para esto se amasan con otros tantos esputos de sangre del enfermo y con cerveza fresca dàndolo todo á beber.
Excrementos de cabra: Tienen la virtud de hacer supurar toda especie de tumores por peligrosos que sean. Galeno curaba frecuentemente con ellos los tumores y callos de las rodillas. mezclándolos con harina de cebada y oxcicrato, y aplicándolos en forma de cataplasma: son admirable para la parótidas, mezclados con cerveza y aceite de nueces. Este secreto parecerá ridículo pero es verdadero, porque se han curado mas de veinte personas de ictericia haciendolas beber todas las mañanas, durante ocho dias, y en ayunas, cinco cagajoncitos de cabra disueltos en vino blanco.
Excrementos de cordero: No se deben jamás tomar estos excrementos por la boca, como los de los otros animales, sino aplicarlos exteriormente sobre el mal y tienen las mismas propiedades que los de cabra. Curan además toda espécie de berrugas, diviesos duros y callos si se disuelven en vinagre y se aplican exteriormente.
De los excrementos de las palomas torcaces y domésticas: Ese excremento admirable para los dolores del hueso ísquion, mezclándolo con la semilla del berro y cuando se quiere reblandecer un tumor ó una fluxion puédese usar un cataplasma compuesto de una onza de estos excrementos, dos dracmas de granos de mostaza y berros, y una onza de aceite destilado de cascos viejos. Es seguro, que muchos se han curado con estos excrmeentos mezclados con el aceite de raya.
Galeno dice que el excremento de ganso es inútil por su acritud, pero es cierto que cura también las ictericias si se disuelve en vino blanco y se bebe esta composición por nueve dias.
Discorides dice que el excremento de gallina, no puede ser eficaz sinó por curar las quemaduras, cuando se mezcla con aceite rosado; pero Galeno y Agineto, aseguran que mezclado con oximel apacigua la sofocoación y alivia á los que han comido hongos, porque vomitan cuanto embaraza al corazón. Un médico del tiempo de Galeno curaba el cólico con estos excrementos mezclados en miel y vino.
Los excrementos de ratón, mezclados con miel, hacen volver a crecer el pelo caído, si se frota la parte con esta composición. Para conservar la belleza, ved ahí un secreto muy importante para el bello sexo; tomaránse excrementos de lagartija, tártaro de vino blanco, raspaduras de cuerno de ciervo, coral blanco y harina de arroz, partes iguales. Majaráse todo en un mortero y se disolverá luego con agua destilada de igual cantidad de almendras, limazas de viña ó jardín, y flores de gardolobo, después de lo que se mezclará otro tanto de miel blanca y se amasará junto. Esta composición deberá conservarse en una vasija de plata ó vidrio, y se servirán de ella para frotarse la cara las manos y el pescuezo. Es un secreto de
Alberto el Grande página 267. [M. Collin de Plancy, Diccionario Infernal, ó sea, etc..., Barcelona: 1842, vol. I, pàg. 293-295]
Bon dia, grapat d’aigua,
escarpidor, gillette, sabó, dentífric.
bon dia, normalitat o hostilitat de l’oratge,
volum de merda que he amollat i mire.
oh, bon dia, veïna, que tornes del mercat.
aquesta bona merda, assaonada i fràgil,
dóna ganes
d’invitar a sucar-hi el veïnat.
com la merda s’esmuny en estirar la cadena,
així són de fugissers els plaers
que la vida ens depara, els amors, tot això.
ens van parir amb merda i altres amenitats semblants,
i el nostre darrer acte o darrera voluntat
serà també una cagada gratuïta, uns orins.
Horacianes
Vicent Andrés Estallés (Burjassot, 1924-1993)
D’açò de tirar-se pets
i rotar per lo traser,
un tractadet ne vullc fer
per a ignorants i discrets.
Assentats uns notadets,
podré, en major claritat,
indagar en puritat
del pet d’essència i substància,
perquè no hi haja ignorància
d’esta important veritat.
Nota primer: que el petar-se
no està prohibit per llei,
i així al vassall com al rei
los és llícit desventar-se.
Ni crec jo que puga dar-se
principi més evident,
quan tots creuen firmement
ser cosa molt natural,
i el no haver-hi ningun mal
en obrir-li porta al vent.
Nota en seguida: que el pet,
sent efecte d’una causa
interior, i que en gran pausa
va rodant per lo secret,
no perteneix, segons dret,
al juí i coneiximent
de l’Església, si no ment
aquell adagi que indica
que l’Església no judica
lo que passa interiorment.
Nota tercer: que tot pet,
sent efecte necessari,
és mixto de voluntari,
no en in fieri sinó en fet.
Segons este notandet,
no es pot lo pet evitar;
mes es podrà, a tot tirar,
suspendre per un breu rato,
hasta donar de barato
lo que li pot costar car.
Nota quarta: que de cosa
tan substancial com lo pet,
no se’n trata en ningun dret,
facultat, ni llei, ni glosa;
gran descuit, i que a mi em posa
en la major confució,
veent que hasta Salomó,
que de tot va disputar,
lo pet se’l volgué deixar
arrimat en un racó.
Nota també: que no obstant
que de pets hi ha gran collita,
mai hi ha qui li pose dita
ni l’arrende per un tant.
Quin punt tan interessant
a la indústria popular!
En ell devien posar
ses mires les societats,
i no deixar mal lograts
tants pets com veuen tirar.
Assentada esta doctrina,
que més certa no pot ser,
averigüem què ve a ser
açò de la petorrina.
Si és matèria crassa o fina,
si és ent de raó o real,
si és el petar-se bo o mal,
quant siguen els seus efectes
i quan pot patir defectes
lo petar de cada qual.
Siga, puix, la conclusió:
que el pet és un poc de vent
molt corromput i pudent,
que pren tan mala impressió
de passar per lo canó
i per altres parts merdoses,
que componen les sabroses
relíquies de tot menjar,
i per lo budell culà
colen sempre rejuploses.
Probatur: que el pet és vent
és per si cosa tan clara,
que és per demés que jo ara
prove lo que és evident.
Lo roïdo que se sent
quan lo cul està petant,
i el desvanir-se a l’instant
lo que s’ou i no es pot veure,
és prou per a fer-nos creure
que el pet és un vent volant.
Que del pet la gran pudor
no siga pròpia del vent,
no és cosa menys evident,
pèrquè lo vent no té olor.
Ergo, de causa interior
li prové la corrupció:
de la merda o cagalló
es deu creure li provinga,
i que, ja fora, es retinga
lo que contragué el caixó.
Qui ignora les qualitats
que solen contraure els vents,
de passar per llocs pudents
i per pobles apestats?
D’ací les enfermetats,
d’ací les constel.lacions
d’unes altres poblacions,
se’n passen molt fàcilment,
sent qui les porta lo vent
i ses males impressions.
Confirma ser veritat
el tindre tot pet pudor,
mes noi d’un mateix olor,
puix hi ha gran diversitat.
Uns olen a socarrat,
altres saben a rostit,
aquells suponen enfit,
aquells altres diarrea,
no pocs denoten marea
i lo lloc d’a on han eixit.
Sentat, puix, que el pet és vent,
anem ara a averiguar-hi
si és un vent elementari
i reté el ser d’element.
Ell és principi evident
que tot vent és sec i fred;
qualitats que no té el pet,
quan és molt calent i humit,
puix a pets s’escalfa el llit
i s’humeta el faldaret.
Mes diu la filosofia
que no hi pot vàcuo haver,
fent l’experiència saber
que tot buit el aire complia.
Si fóra cert, jo ho creuria;
mes no, puix veig lo contrari;
puix qui buida el seu armari
del vent que té per lo cul,
alleugera son baül
pel forat del tafanari.
Probatur més: sent lo vent
lo que sol aigua portar,
lo vent que nos fa petar
anuncia merda corrent.
Ergo sols serà element
per la part que mou tronades,
i al punt en fa apedregades
de xoriços, mondonguilles,
cocos, confits, peladilles,
de què n’ompli les privades.
Francesc Mulet
(Sant Mateu del Maestrat, 1624 - València, 1675)
La història de la humanitat és certament plena de fracassos, però cap d’ells adopta una magnitud tant dramàtica com la de l’estroncament d’un cagarro. L’estroncament es produeix generalment per una pèrdua momentània de concentració durant el crucial acte de l’expulsió d’una femta, que fa que l’enteniment transmeti ordres contradictòries als músculs del budell culà, de manera que enlloc d’empentar cap avall es posen a empènyer cap amunt.
El verb estroncar significa “fer parar de rajar, de fluir”, i entronca, no pas estronca, amb una sèrie de conceptes que trobem descrits ja d’una manera definitiva entre els filòsofs presocràtics. Més concretament, s’accepta que fou Heràclit d’Efes (544 aC-484 aC) qui va encunyar els conceptes bàsics relatius a l’estroncament de les cagarades quan va deixar anar el mític aforisme “panta rei”, és a dir, “tot fa fluir”. Aquesta és una accepció que fou posteriorment traduïda de forma tendenciosa al llatí pels cabrons dels filòsofs medievals per les seves clares inclinacions relacionades amb la merda, ells que eren uns porcs i no es dutxaven ni que els matessin, i que encara ara apareix a la majoria de llibres de forma errònia com a “tot flueix”. Però vaja, qualsevol imbècil que tingui un coneixement mínim del grec clàssic sap que això és una mentida com una catedral, i que “panta rei” s’hauria de traduir com a “tot fa fluir” i no pas com a “tot flueix”.
Amb aquest “tot fa fluir”, el mestre Heràclit s’estava referint inequívocament al fet que quan fem de ventre no només són els músculs dels budells els que ens ajuden a expel·lir la femta, sinó que necessàriament és tot l’organisme, inclosa l’ànima i l’enteniment, que participen de l’esforç. No hi pot haver un mínim control del recte i no es pot cagar bé si un no es concentra degudament.
El nostre organisme no està biològicament preparat per suportar l’estroncament d’un cagarro, per minúscul que sigui. Quan un tros de merda se’n va cap amunt enlloc d’anar avall, llavors ja no hi ha manera de treure’l, per molta força que fem. Encara que se’ns rebentin les venes del cervell de l’esforç, se’ns escorxin els intestins, els pulmons se’ns omplin de bava, els ulls ens caiguin a terra i ens surti sang del cul, el cagarro no es mourà ni un mil·límetre en la direcció correcta. Això passa perquè l’organisme, en un estat de confusió dramàtic, es pensa que ja ha sortit abans, i aplica les ordres del cervell en zones equivocades. O sigui que, poca broma amb això de l’estroncament.
No serà persona cuerda
ni manco estimada en res,
ni tampoc bon portugués,
qui dirá mal de la merda;
que encara que sia verda,
blanca, negra, parda o groga,
no és just que ningú se moga
per a dir sia dolenta,
perqué, encara que és pudenta,
és antiquíssima droga.
Los droguers de Sarrià
la contemplen nit i dia,
i els causa gran alegria
quan se’ls converteix en gra.
Los uns diuen: «Merda és pa!»
Altres diuen: «Merda és vi!»;
i, si en beuen de matí,
mai de la merda se olviden,
més que més quan vos conviden
a vós, a aquell i no a mi.
«Merda per a vós!», dirá
algú que no hi sabrá res,
pensant que és poc interés
la merda que us donará.
Si sabera lo que fa,
semblant merda no us daria,
ans bé se l’aturaria
per poder millor passar;
merda que no pot llevar
sinó gran melancolia.
Quin home és tan imprudent
que, tenint ple son baül
de merda, no diga al cul
que el traga de aqueix turment?
Clar està! I, encontinent,
si és casat, ve ab lo xiuiell
sa muiler, i devant d’ell
xiula, sona i fa pregàries,
per a que les voluntàries
isquen per aquell portell.
Mirau si és cosa que importa
tràurer la merda de dins,
puix cagar als dematins
a tots los membres conforta!
¡Benaurada porta
que tanca tan gran tesor;
que val més que plata i or
en qualitat i substància,
i, si li falta fragància,
ja li sobra la pudor!
Ja sabeu que qui no caga
per força té de morir:
Sempre ho he sentit a dir,
des de que deixí la braga.
Ja sé que diran que em vaga
escriurer coses de merda,
i que una persona cuerda
de merda no ha de parlar;
jo responc que lo cagar
és digne que mai se perda.
Tot açò molt clarament
ho declara aquella història
que en lo món fonc tan notòria
en les bandes de ponent:
Espantar-se ha la gent
de véurer lo que diré;
que per ser del cul no sé
si serà gràcia o desgràcia
mes jo penso serà gràcia
per aquell que caga bé.
A consell se congregaren
los membres del cos un dia,
i feren descortesia
al cul, perqué no el cridaren;
però, que bé que ho pagaren!,
puix, cerrant-se de campinya,
lo cul les rugues apinya
i la merda, detinguda,
prestament fonc corrompuda,
i lo cap se umplí de tinya.
Lo cervell, de aquells perfums
que pujaven ja pudrits,
tenia mig adormits
los moviments i costums;
al pit s’engendraven grums
que no els podia arrencar;
lo ventrell per esclatar
estava, de plenitud.
Tothom deia: «Açó, que put!
Ací no s’hi pot estar!»
Lo cor deia a la freixura:
«Qué és açó? Quin vent aportes,
que tinc les membranes mortes
de rébrer tal podridura?
De on ix tal desventura,
que a tants membres embarassa?
Dóna’m algun modo o traça
per eixir de tal misèria;
sapiam quina matèria
és aqueixa que s’embassa!»
Lo nas, sentint la pudor
de aquesta substáncia i suc,
a tots avisa que el buc
té tancat lo inferior.
A tothom dóna tristor
véurer aquest pas tancat,
per on, sabent que enujat
estava lo portaler,
fan que vaja un missatger
de part de tot lo veïnat:
Est fonc lo nas, i per ço
pren la posta com lo vent,
i, arribat, encontinent
al cul demana perdó,
dient-li «Teniu raó
d’estar enujat ab ells»,
i que es servís que els budells
tanta de merda buidassen.
Respongué lo cul: «Que ho facen,
per ser jo lo cap de aquells!
Però vull de ací al devant,
per ser jo rugat i vell,
prenguen de mi lo consell
del que se anirà tractant;
i no em vagen dejectant
per aquén per uos racons,
perqué tinc dos companyons
que em professen amistat
i m’estan sempre al costat
en totes ocasions.
¿Quin membre més principal
té lo nostre cos que jo?
¿No só jo lo més rodó,
lo més pulit i lleal?
¿Entra per lo meu portal
per ventura algun bocí
que cause ningun matí
plenitud de humor i vent,
com fan ells, que encontinent
tot m’ho fan buidar a mi?
A no ser jo tan humil
de cubrir ses desventures,
no farien travessures
ni tampoc del Joan gentil;
criminal fan del civil,
i me van sempre forçant
que et vaja escopetejant
per a dar-te enfados, nas.
I, així, no en tens de fer cas
si te enuig de quant en quant.
¡Per ma fe, que mereixien
que els deixás podrir a tots,
fent-los tornar com uns bots,
puix així em desconeixien;
per on avisats ne sien!
Tu, nas, digues-los-ho a ells,
per a que en tots los consells
sia lo meu vot primer,
puix que em tenen menester
tant los jóvens com los vells.
Torna-te’n tu, nas, allá!
Digues-los lo que t’he dit;
que et promet, alçant lo dit,
té seré com a germà».
Respongué lo nas: «Demà
farem tots grans alimàries,
invencions i coses váries,
per haver de tu alcançat
que hages obert lo forat
de les nostres necessàries!»
De manera que lo cul
és un membre principal;
i és un assiento papal,
i més antic que Saül.
Es lo portal del baül
de nostres necessitats;
és clau deus tesors guardats,
per a que ningun se’n perda;
finalment, és lloc de merda
on estam insiculats.
Francesc Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona.
