Institut d'Estudis Escatològics

Cal dir-ho. Per sort s'han acabat aquestes dates tan assenyalades on hom menja turrons, es corglaça de fred i es deixa el salari comprant números de loteria de la Bruixa d'Or. Per fi hem deixat enrere aquests jorns de nadales que perforen els tímpans i enllumenats de carrer que fan venir ganes de saltar-se els ulls amb una cullereta de cafè. Si bé és el jorn de glòria de personatges com el caganer i el cagatió, potser en fem un grà massa, i últimament quan hom sent el dringar d'una nadala ja s'ha de prendre una til.la per evitar que els nervis es barregin amb les sangs, i agafem el trabuc de la darrera carlinada i sortim al carrer a fer una desgràcia que encara hi pendríem mal.
El pitjor de tot és que per nadal hi ha un personatge detestable, un personatge abominable, un personatge execrable, un personatge que apareix a les vides de tots els catalans de forma irremissible i que és més nefast que un tren de rodalíes. Ni l'alegria i la joia que ens procuren divisar un pessebre amb el cul enlaire del caganer entre un doll de molsa resseca enfarinada, ni la benaurança que ens procura el formós Tió, que amb la cantarella adequada ("Caga Tió, caga torró, etc...") deixa anara fastuosos regals pel forat de l'anus de forma generosa i esplèndida, sense demanar res més a canvi que un parell de bastonades ben clavades al bell mig de les costelles (mai abans s'havia vist tanta generositat abnegada i amb barretina!)...
Es tracta, senyores i senyors, nens i nenes... es tracta del malévol, del nauseabund, de l'indesitjable, del malèfic, de l'infaust AMIC INVISIBLE!.
Pels volts de Nadal apareix als llocs de treball, centres educatius, esplais, bars i centres penitenciaris i ens fa gastar quatre xavos (que podriem invertir en la loteria de Nadal) als xinos en objectes inservibles per regalar-ho (a més!) a un indesitjable company de feina a qui prefeririem clavar un llàpis al fetge, o omplir-lo de plom armats amb la grapadora. Quin fàstic.

La pregunta que es fa, perplexa, tota la humanitat és: també caga l'amic invisible?

És clar, com que és invisible ningú l'ha vist abaixant-se els pantalons. Ni arrufar el cul per treure'n una llúpia. I si caga, la caca deu se invisible, no? La nostra teoria, avalada pel departament de Termodinàmica dels Excrements de la nostra espectacular i nadalenca institució, és que l'entranyable amic invisible no només caga molt, sinó que tot el dia va cagat. Per això només sentir el seu nom a molts ens entre basques, arcades, fàstics i ganes de vomitar, i se sent dir: "Sí, això de l'amic invisible ja fa pudor!"