Institut d'Estudis Escatològics

En la fisiologia antiga es parla de quatre humors, estudiats i referenciats des de Galè en totes les obres serioses que s'han escrit sobre el tema i que no es van cremar en l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria. Dels quatre humors d'arrel en el pensament sincrònic, no causal, n'hi ha dos lligats a l'activitat, és a dir, el colèric i el sanguini, i dos a la quietud, parlem del flegmàtic i el melancòlic, com tothom prou be sap. L'humor flegmàtic, format per la conjunció entre fredor i humitat, correspon a l'última edat de l'home, la senectud, i té en la inexorabilitat un valor que el fa immune a les vicissituds del lliure albir. No és aquest el cas de l'humor precedent, el melancòlic, on hi ha un predomini de bilis negra. La bilis groga predomina en els cossos de temperament colèric i evidentment, en l'humor sanguini hi ha un predomini de la sang, talment passa a la botifarra negra, que si no es prepara amb prou sang, ni te gust de botifarra ni res de res.
Uns segles més tard, Kretschmer i Sheldon analitzen la relació entre morfologia i personalitat des de la perspectiva anatòmica, arribalt a la conclusió que en un caràcter morfològic pítinic on hi ha un clar desenvolupament visceral, es tendeix psicològicament de manera clara vers el bon humor i l'espontaneitat, i que després d'haver menjat dotze quilos de mongetes, els pets superen els sis graus a l'escala de Richter (cosa que si bé no ve a tomb, podem explicar que el propi Sheldon va poder comprovar en les seves carns, car d'un pet es va estavellar al sostre de l'alcova).
Finalment, en el tercer volum de la magna obra Morfodinàmica dels excrements (Vic, 1872) del Professor Romuald Llufa , ens proposa la teoria en la qual es basa tota la psicologia fisiologica de l'escola escatològica, segons la qual, la morfologia del cagarro (és a dir, la seva forma exterior) ens pot donar la clau exacta del caràcter del propietari del budell que l'ha produït. Això estalvia haver de manipular la merda tova per haver d'extreure'n els elements químics, discernir la composició orgànica de cada cél.lula de matèria fecal i, també, per sort, l'anàlisi pormenoritzat, observació detallada i desglossament exacte de la procedència orgànica de cada mil.lesima de merda en tubs d'assaig que costen molt de rentar (car son estrets i prims) que hom no pot comprar a les botigues de "todo a cien" dels xinos, i encareixen enormement la investigació.
Per anar al grà, finalment comentar que segons la teoria molt extesa del professor llufa, un home feliç tè un budell feliç, que -com és evident- fa caques felices.
Com podem saber, però, si la nostra merda és feliç? ens demanen els profans amb els ulls (tots tres) esbatanats.
Tranquils. No cal llegir les setze mil dues centes pàgines de l'obra (impresdindible) del professor Llufa. Feu un cop d'ull a la tassa desprès d'anar de cos i ho sabreu. La caca mai no us enganyarà.