In patria stercoris

Hom acostuma a reconèixer que s’acosten les festes de Nadal, no pas per les garlandes il·luminades que es despengen dels balcons, ni per les carrandelles perseverants que es congrien davant les botigues de loteria, ni pels botiguers que atrafegats enfarfeguen els aparadors amb llampants andròmines prests per vendre, si calgués, fins la moqueta de l’establiment, ni tan sols per les pistes per patinar sobre gel que creixen, a preus mòdics, en paratges antany domini d’indignats, sinó per la profunda i persistent sentor de tifa seca que desprenen els centenars de milers de caganers que els catalans –”compatriotes de la veritat”, segons Francesc Pujols– hem entronitzat com personatge entranyable del nostre Nadal, rei indiscutible del Pessebre i patró indefectible de les festes del Naixement, altrament conegudes com a vacances d’hivern, perquè fa un fred de colló de mico.
Des del docte i nogensmenys rupestre Institut d’Estudis Escatològics, adscrit a la vetusta i altament aciençada Universitat Minúscula de la Portella fa segles que ens dediquem a denunciar, teoritzar, pontificar, aclarir, sistematitzar, desacreditar, rectificar, desamortitzar i sodomitzar les fal.làcies d’un món d’ignorància, injustícia i mal de ventre, fent de l’alta escatologia l’objecte del nostre estudi i preocupació, i no podem tanmateix fer altra cosa que celebrar amb sorollosos aplaudiments i àdhuc qualque sonora ventositat la publicació del pudós número de El Triangle que durant eixa setmana hom pot trobar als quioscs, que mostra la veritable cara oculta de les nostres personalitats públiques. Una cara oculta, la dels nostres polítics i governants, amb dues galtes molsudes i rosades i un ull al bell mig del que brolla pletòric un doll ubèrrim de matèria fecal xocolatosa, flonja, càlida, fumejant i extremadament fetorosa que ha deixat el país enllardat fins a les celles.