L’hort escatològic
Incomprensiblement, cal dir-ho, aquestes coses passen sense que hom pugui entrellucar-hi una explicació que puga satisfer mínimament els requeriments intel·lectuals d’un cervell adult que no hagi estat trepanat amb una broca del 16, hi ha un seguit de plantejaments educatius i vitals que estan assolint un cert predicament, o èxit, o digues-ne com vulgues, la qüestió és que hi ha qui hi troba alguna gràcia i s’hi apunta, i apa, som-hi tots. Em refereixo, ja ho deveu saber, car els lectors d’aquestes línies acostumen a tenir ments preclares, si bé força esclarissades, car l’esforç de fer bullir el tupí per pensar qualque cosa intel·ligent a tothora fa que l’elevada temperatura que assoleix el magí provoqui la fugida intempestiva dels pèls de la cabellera ahir florida i avui tan escarransida que més val que no en parlem, que encara ens saltaria alguna llàgrima i provaríem un curt circuit si ens caigués al teclat dels botons de l’ordinador i no ens faria cap gràcia de morir enrampats amb el dit a la tecla de l’arroba, que tot això abans no passava i si et queia una llàgrima al manuscrit de l’scriptorium, com a molt es corria una mica la tinta i poca cosa més que les tintes d’abans sí que eren resistents i aguantaven, sofertes, pluges de llàgrimes, tempestes de baba i cataractes de mocs, però bé, no perdem el fil i anem al gra, que parlàvem de modes d’aquestes a les que tothom hi veu la gràcia i s’hi apunta com la moda, tan imbècil, dels horts ecològics.
Què és, ens demanem, un hort ecològic? Té sentit que un hort sigui ecològic? Ecològic, segons l’Alcover-Moll és quelcom “relatiu o pertanyent a l’ecologia o l’ecologisme”, una frase que fa molt per un diccionari. Tot és sempre relatiu o pertanyent en els diccionaris. I què és l’ecologia o l’ecologisme? Doncs la ciènca que estudia les relacions dels organismes amb el medi on viuen, que ve del grec οἴκος ‘habitació’ i -λογία ‘tractat’. Per tant, un hort ecològic és un hort on s’estudia les relacions de l’enciam amb el petricó de terra on està plantat? Evidentment que no. Per tant tot això de l’ecologisme és una pallassada, una falòrnia una presa de pèl… i ja no estem per que ens prenguin el poc pèl que tenim, ja ho hem explicat, això…
El que sí té sentit és l’hort escatològic. Ja en el seu tractat de botànica de principis del segle XV, De Historia Stripium Herbarum el monjo benedictí Anselmus Corrípius posava al dia els tractats de Discòrides i plantejava que els naps, pastanagues i carbassons conreats prop de figues i patates augmentaven significativament de mida, o que els pebrots i les faves plantats prop de xirivies acostumaven a ser més dures, i les figues plantades prop de grossos pebrots són més sucoses…
El famós naturalista Clusius (Charles de Leiden), botànic reial de la cort vienesa i impulsor del famós Jardí Botànic de Leiden, tingué una desagradable experiència al caure d’esquena en un hort de naps, pel que desterrà els plantejaments escatològics de la seva botànica. Casalpino segueix els seus plantejaments i en les classificacions del De plantis, libri XVI, no te en compte els avenços de l’hort escatològic plantejat per Corripius, i l’error es manté fins avui en dia. Deixeu-vos doncs d’ecologismes i proveu de plantar un hort escatològic. Veureu quina meravella de natura exuberant quan s’us inflin els pebrots o bé obriu un figa.
Què és, ens demanem, un hort ecològic? Té sentit que un hort sigui ecològic? Ecològic, segons l’Alcover-Moll és quelcom “relatiu o pertanyent a l’ecologia o l’ecologisme”, una frase que fa molt per un diccionari. Tot és sempre relatiu o pertanyent en els diccionaris. I què és l’ecologia o l’ecologisme? Doncs la ciènca que estudia les relacions dels organismes amb el medi on viuen, que ve del grec οἴκος ‘habitació’ i -λογία ‘tractat’. Per tant, un hort ecològic és un hort on s’estudia les relacions de l’enciam amb el petricó de terra on està plantat? Evidentment que no. Per tant tot això de l’ecologisme és una pallassada, una falòrnia una presa de pèl… i ja no estem per que ens prenguin el poc pèl que tenim, ja ho hem explicat, això…
El que sí té sentit és l’hort escatològic. Ja en el seu tractat de botànica de principis del segle XV, De Historia Stripium Herbarum el monjo benedictí Anselmus Corrípius posava al dia els tractats de Discòrides i plantejava que els naps, pastanagues i carbassons conreats prop de figues i patates augmentaven significativament de mida, o que els pebrots i les faves plantats prop de xirivies acostumaven a ser més dures, i les figues plantades prop de grossos pebrots són més sucoses…
El famós naturalista Clusius (Charles de Leiden), botànic reial de la cort vienesa i impulsor del famós Jardí Botànic de Leiden, tingué una desagradable experiència al caure d’esquena en un hort de naps, pel que desterrà els plantejaments escatològics de la seva botànica. Casalpino segueix els seus plantejaments i en les classificacions del De plantis, libri XVI, no te en compte els avenços de l’hort escatològic plantejat per Corripius, i l’error es manté fins avui en dia. Deixeu-vos doncs d’ecologismes i proveu de plantar un hort escatològic. Veureu quina meravella de natura exuberant quan s’us inflin els pebrots o bé obriu un figa.
