22/03/2008

Les mentides de la història


Des de temps immemorials, i abans de la invenció de la Cope, els principals llocs on hom podia trobar més quantitat de mentides, han estat indiscutiblement -i per aquest ordre- als llibres d'història, als diaris esportius i als discursos dels polítics. Lluny d'ésser una ciència exacta com la trigonometria o paleografia, la investigació i documentació dels fets succeïts amb anterioritat, ha estat la disciplina cièntifica més allunyada de la veritat. Sí, la història ha estat feu dels mentiders compulsius, dels falsaris, els embaucadors, els falsificadors, els ensarronadors i els estafadors. Obriu qualsevol llibre d'història per trobar la més gran col.lecció de mesntides, boles, empatolls, fal.làcies, falòrnies, gatllofes, guatlles, insídies, tergiversacions, trifulgues, falsies, nyepes, llufes, enganyifes, pafes, badomies, bòfies i superxeries, superats nomès per alguns telenotícies d'Antena 3. 
Als llibres d'història, per exemple, hi consten els germans Joseph Michel i Jacques Etienne Montgolfier com a inventors del globus aerostàtic, per haver enviat ovelles pollastres i ànecs cel amunt amb un globus d'aire calent pels jardins de Versailles el 1783. Alguns esmenten com a precursor el prelat brasiler Bartolomeu Lourenço de Gusmão, que va alçar un globus d'aire calent quatre pams d'alçada davant del rei de Portugal el 1709. Segons aquests llibres d'història, que semblen escrits per Pinotxos professionals, Zeppelin va aconseguir la glòria omplint el seu supositori volador d'hidrògen, i el dirigible americà USS Shenandoah, consta com el primer que utilitzà heli per enlairar-se. Falórnies!
La desagraïda història de la navegació aérea no contempla, en canvi, la proesa de Segimón Defès i Curull, conserge de la Universitat Minúscula de La Portella, mort dissortadament el 1652 en el primer accident de la història de l'aviació. Anteriorment als experiments duts a terme en la nostra modesta i simptomàticament vetusta institució, els intents dels homes per desenganxar els peus del fang i enlairar-se en l'àmbit de les aus caganeres, es van limitar a ginys que planejaven, com els dissenyats per Abás Ibn Firnas, Eilmer of Malmesbury, Roger Bacon o Leonardo da Vinci.
La veritat no consta en els llibres: El monjo  Bernat Arcada d'Espeternec, del monestir de Sant Pere de La Portella, fou el primer en decobrir que la diferència de pes entre dos gasos diferents, feia que un s'elevés per damunt de l'altre, estudiant les llufes d'un ramat de vaques que pasturaven pels volts de La Quar. Des d'aquell moment s'obsessionà en la construcció d'un aparell volador que utilitzés el metà per enlairar-se. L'aparell fou construït la primavera del 1651, i realitzà diversos vols entre La Portella i Vic. Un segon prototipus més potent, fou construït l'any següent, però necessitava més quantitat de gas, que s'obtenia d'un ramat de vaques alimentades exclusivament amb cigrons i mongetes per augmentar-ne el nivell de flatulència. L'aparell que va enlairar-se sense problemes, tripulat pel valent conserge de la universitat, en Segimón Defès, va patir un desastrós accident que truncà la cursa aeronàutica que hauría convertit La Portella en el Houston (o el Cap Cañaveral) de l'època.
El disseny de l'aparell de mossen Bernat Arcada era impecable, però no va tenir en compte la pudor insuportable dels pets concentrats del centenar de vaques, que van asfixiar Segimón Defès als pocs minuts de l'inici del vol. La nau sense control es precipità  al paratge de Font Ollera, on des de sempre es recorda  i s'homenatja el valent Defès. Si hom s'acosta per aquell paratge, encara avui es pot sentir la nauseabunda pudor que ho certifica.
El nostre consell: no feu cas de la història; feu cas del vostre nas.

Posted by Sr. Burxa at 13:59:58 | Permanent Link | Comments (3) |

08/03/2008

La Sequia


Tens paper de water enganxat al cul
de l'última cagada tens caca entre les cames.
Tens sang incrustada entre els cabells del cony,
menstruació coagulada tens regla entre les cames.

I ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt,
però haurem de resignar'n-se a no poder rentar'n-se
Hi ha sequia
Hi ha sequia a la comarca
Un tràgic racionament d'aigua.

I els porcs moren a les granjes,
I els iaios se'ns deshidraten.
s'empastifen les sabates de ciment per les aceres.
I ara haurem de resignar'n-se
a sofrir la cara bruta de l'amor... i ho sento molt...

Potser ara sabràs que jo t'estimo igual
pulcrament perfumada o tinguis pus entre les cames.
Necessito tant el teu cos com tu el meu.
Som com dos cagaradates,
Tu i jo som com cul i merda,
i ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt,
però així són i estan les coses:
un dia fresques i un dia seques.

Hi ha sequia
Hi ha sequia a la comarca.
Hi ha amors que són com waters
embussats per falta d'aigua
Vine, acosta't i ara abraça'm,
obrim entre els dos la tapa,
mira al fondo hi ha una caca,
la gran cagada de l'amor...
i ho sento molt...


Albert PlaHo sento molt (1989)


alt : http://www.goear.com/files/localplayer.swf
Com que no hem trobat aquesta cançó concreta, us en posem una altra. Tampoc vindrà d'aquí.
Posted by Sr. Burxa at 10:09:23 | Permanent Link | Comments (0) |