Institut d’Estudis Escatològics

Ja fa un temps varem parlar aqui mateix sobre les infalibles propietats terapèutiques dels excrements. Avui presentem un insòlit i nogensmenys sorprenent descobriment del departament de Tecnologia Capil.lar de la facaultat de Ciències de la nostra Minúscula i certament meritòria institució. Si bé el departament de Tecnologia Capil.lar encara resta inactiu degut al desagradable incident amb les intransigents autoritats sanitàries, les conclusions de l’importantissim estudi realitzat als laboratoris certament estrets car altament acollidors de La Portella es poden fer publics aqui, ara que -incomprensiblement i injusta- han estat rebutjats per a la seva publicació a les revista Science, Nature, Annals of International Medecine, The Lancet, Muy Interesante, Magic Internacional, Gaceta Ovni i la pàgina web del Professor Sebastià d’Arbó.

L’estudi de la nostra modesta però altament aplicada institució ha estudiat amb profunditat les causes de la creació de caspa, un estat descamatiu del cuir pilós. Les testes amb caspa pateixen una acceleració de la mitosi capilar, una paraqueratosi (pels llecs en la matèria, explicarem que això consisteix en una diferenciació del queratinocit que provoca acumulació de cél.lules a l’estrat corni, alhora que la cohesió dels corneocits és incorrecta) seca o sebàcia, augment de seborrea i/o proliferació de la flora fúngica.

Desprès de diverses proves, l’equip d’investigadors del professor Gambirot, ha descobert que es pot mitigar la mitosi i la paraqueratosi, amb una combinació de minerals. Fins ara, la majoria d’investigacions sobre la caspa es basaven en la utilitat del Zenc per combatre-la. A la Universitat Minúscula de la Portella hem descobert que el Silici és 10 vegades més útil que el Zenc contra la seborrea. Per això, els nostres tècnics capilars han recomanat la utilització de caca de colom (qualsevol espècie de columbiforme serveix), que com hom sap porta grans concentracions d’àcid clorhidric, ácid úric, oxigen i silici, a banda d’alguns enzims, altres minerals i aigua.

La composició química d’un litre de caca pura de colom conté:

SiO2 22,4%
Al2O3 18,2%
FeO 0,81%
CaO 2,13%
MgO 0,41%
TiO2 0,037%
Na2O 0,50%
K2O 1,30%
P2O5 9,54%
ZrO2 0,028%
ZnO 3,00%
SrO < 0,01%
MnO 0,020%
SnO 0,018%
Cr2O3 <0,01%
NiO < 0,01%
CuO 0,24%

Com es pot apreciar, l’alt percentatge de diòxid de Silici converteix la tifa de colom en una font inesgotable per fer front a la proliferació incontrolada de caspa i seborrea a les protuberàncies capilars de la humanitat. La discusió és ara en la toxicitat de l’óxid d’alumini (que la cagarada d’un colom conté en un 18,2%), que segons molts experts no supera els umbrals que el cos humà no pot suportar. Utilitzar com anticaspa l’excrement d’un colom, si hom te una petita al·lèrgia a l’alumini, li pot provocar una lleugera dermatitis per contacte, i algun inofensiu desordre digestius, però no pas res pitjor al que pot passar si hom ingereix aliments cuinats en recipients d’alumini; per a la resta de persones, no es considera tant tòxic com els metalls pesats, encara que hi ha evidències de certa toxicitat si es consumeix en grans quantitats. S’ha suggerit que l’alumini pot estar relacionat amb l’Alzheimer, la impotència, el càncer de fetge, el grip i altres malalties tan inofensives com aquestes.

També pot resultar incòmode l’acció de l’àcid clohoridric, que normalment es menja el tiny dels cabells, diexant-los en els eu color natural. Sembla que la merda de colom és incompatible amb els presumits. De tota manera, millor lluïr una cabellera amb algun dignissim cabell blanc, que no pas aquelles llardoses pellofes blanques que semblen grumulls de pa barrejats amb samfaina d’orxata dessecada.

En definitiva, sucar-se el cap amb caca de colom fresca cada dia al matí evitarà problemes amb la seborrea capil.lar. Recomanem iniciar-se en la pràctica de ben petit (veure foto) per tal d’enfortir l’arrel del cabell i prevenir disgustos