Institut d'Estudis Escatològics

L'oci és l'avantcambra del vici i la depravació, com escaigué a comentar un dels principals erudits de la nostra poderosa institució, i per tant fer vacances és una nefasta idea que no sol provocar-nos més que disfuncions intestinals agudes i que ens priva del plaent acte de fer caca en un espai conegut i íntim. No farem cap mena de recomanació, per tant, relativa a les deposicions vacacionals en medis hostils, respecte les quals se'ns acudeixen una sèrie de comentaris tant grollers que podrien arribar a provocar suïcidis entre els nostres lectors. Només els reproduiríem si sabéssim que Mendeleiev ens està llegint.

Sabem del cert que circulen pel Mediterrani bancs immensos de cagallons deixats anar per individus amb alteracions digestives tant esgarrifoses, provocades pels mals hàbits propis del temps de vacances, que no poden evitar cagar-se a sobre mentre neden per les platges o juguen a les pales i fan castells de sorra. Com si de sardines es tractessin, aquests autèntics estols de caca són agrupats i empesos pels iracunds corrents marins i molts cops acaben enllardant les xarxes dels pescadors que feinegen a alta mar i mesclant-se amb bancs de seitons, gambes, raps, peixos espasa, calamars, tonyines, bacallans d'Islàndia o bé taurons de Tarragona. Alguns exemplars de cagalló inclòs arriben a veure's a les llotges dels ports en les tradicionals subhastes de peix, i uns pocs escollits capaços de sortejar tota mena de filtres i controls de qualitat, acaben congelats a les lleixes de les peixateries i en alguns casos adquirits a preu d'or i cuits al forn coberts amb sal gruixuda com si es tractessin de dorades fresques. Però al cap i a la fi, la Universitat Minúscula de la Portella no pot fer més que educar els estudiants que acabaran per donar més prestigi a la institució, si tal cosa és possible, i per tant fa prou amb negar-los la possibilitat que facin vacances entre curs i curs. La caca, no ho oblidem, no fa mai vacances, sinó que es manté al peu del canó regalimant pel nostre cul tant si és estiu com si és hivern.

Les vacances menen indefectiblement al més lamentable i penós dels retorns a les activitats laborals diàries. És el justíssim càstig que es mereix una activitat tant nociva pel nostre intestí. En aquest moment crucial, quan tornem a la feina i experimentem la sensació que el nostre superior encara és més imbècil que abans de marxar de vacances i que el cafè de màquina ens provoca unes arcades més altes que les de la catedral de Colònia, apreciarem en gran mesura el fet de treballar en una oficina correctament equipada i que ens permeti descarregar-nos amb uns mínims de comoditat.

Com totes les manifestacions culturals d'alta volada, el trascendental món de l'escatologia ha desenvolupat una vastíssima producció iconogràfica. Les particularitats metafísiques de l'acte de treure caca pel forat del cul, ha inspirat obres mestres a un gran nombre d'artistes. L'acte propiament dit de buidar el budell dins una letrina ja incita a fer gargots a la porta del labavo, i altres vegades ja hem parlat de la relació entre l'art i la caguera. El departament de Recerca Iconogràfica de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Minúscula de La Portella treballa des de fa anys en un catàleg d'imatgeria escatològica gràfica. Com que no tenim res més a fer, us oferim una selecció aleatòria del contingut d'aquest volum que es convertirà, des del moment de la seva aparició, en la Bíblia de la merda dibuixada.

Dibuix de Willem (Anal Symphonies, Paris: Cornelius, 1996)

Dibuix de Perich (Érase una vez... Barcelona, Península, 1974)

Dibuix de Riskin (Shit list. Watertown: Ivory Tower Publishing Company Inc., 1985)

Dibuix de Desclozeaux (Opus International 31/32 Paris, gener 1972)

Pàgina de la historieta "El hombre sin brazos" d'Elreydespaña (¡¡¡Muy bien!!! Bilbao: El Karma, 2006) Tramesa gentilment per la Senyoreta Romaní.

Tot i que el mes d'agost no és lectiu, i les aules, passadissos i masmorres de la nostra minúscula i nogesmenys eixerida Universitat resten buides d'aquell joliu bullici que els estudiants provoquen amb les seves corredisses, esvalots, crits, gemecs, trucades perdudes de mòbil, sonores ventositats, vómits, bromes, rialles i desenfadades cantarelles durant el curs, l'activitat a l'interior dels murs de la nostra docta i aplicada institució, no minva, ans el contrari. El mes d'agost és ideal per a la investigació escatològica, car les altes temperatures que marquen els termòmetres, combinat amb la nauseabunda alimentació estiuenca, afluixa els budells més recalcitrants i estova les tifes més dures. L'agost és un mes merdós com n'hi ha pocs, diarreïc a ultrança, laxant com un còctel de prunes amb salfumant. La sequera potser amenaça els boscos, però a les tasses dels vàters, en canvi, hi ha un sever risc d'inundacions, aiguats i riades de merda.

A més, el mes d'agost facilita l'intercanvi cultural amb gent d'altres allunyades contrades. Tant si es tracta de turistes que han vingut a les nostres terres a calcinar-se la pell sota un sol roent que els provocarà diversos tumors epidèrmics, càncers de pell i altres lleugeres indisposicions que es poden combinar amb les infeccions vàries que hom pot trobar en qualsevol platja i a pagar milers d'euros per un got immens de pixum que els diuen que és cervesa, com si es tracta d'aborigens que trobem en els periples que hom realitza a l'estranger, de ben segur que el mes del mig de l'estiu és ben propici per tald e facilitar-nos l'establiment de contacte amb persones provinents d'altres tradicions culturals. Amb la vocació de servei que ens caracteritza el departament de Filologia de la nostra Facultat de Lletres, ha preparat un diccionari de butxaca que facilitarà a tothom el diàleg intercultural en diversos idiomes.

El Diccionari Multilingüístic Escatològic, contè tansols dues paraules. No cal pas saber-ne més per poder anar pel món a cagar amb dignitat.

Merda: (Italià) Merda (Espanyol) Mierda (Alemany) Scheisse (Anglès) Shit (Francès) Merde (Suomi) Paska (Holandès) Kut / Schijt (Xinès de Taiwán) Sai

Cul: (Italià) Culo (Espanyol) Culo (Alemany) Arsch, Oasch (Anglès) Ass / Butt (Francès) Cul (Suomi) Perse / Pylly (Holandès) Kont / Billen (Xinès de Taiwán) ka-tzng / su'-la' / pan-na'

I si no us en sortiu, claveu als morros del vostre interlocutor un bon pet, si pot ser dels pudents, i fins i tot amb alguna esquitxadeta de líquid. De ben segur que us comprèn immediatament: la parla del ventre és un idioma certament universal.