L'hora de cagar
El laboriós i certament puntual departament de Cronologia Fecal de la la nostra Minúscula i àdhuc sapientíssima Universitat esta realitzant un estudi pioner en la història de la humanitat, com acostumen a ser, per altra banda, els estudis que realitzen -sense voler ésser titllats alegroiament de fatxendes- els hirsuts científics que s'apleguen sota el sostre rupestre de la nostra docta institució.
L'estudi en qüestió vol dictaminar la resposta certa i precisa a la pregunta que els estudiosos escatològics s'han estat fent des de l'inici dels temps (no, no és la pregunta "què fou primer, el pet o la caca?", aquesta controversia la considerem completament sol.lucionada desprès del XVIII Congrés Internacional d'Escatologia Aplicada, arràn de la famosa ponència del Dr. Llaga i la posterior discussió que acabà amb gran tumult, diversos ferits, extremitats amputades i culs esbudellats, com tothom ja sap prou bé...), el dubte clau, la pregunta que ha dut de corcoll, per no dir de cul, a diverses generacions d'investigadors.
Fent una enquesta massiva -cosa que es pot fer gràcies a la tecnologia actual-, que arribi a tots els racons de l'univers per aconseguir establir sense cap ombra de dubte una resposta clara, cristal.lina, pura, exacta, concisa, precisa, perfecta, seriosa, contrastada i -si pot ser- correcta.
Tradicionalment, les comunicacions entre la nostra minúscula Universitat i la resta del món, s'han fet pel mitjà més fiable que existeix: l'ús del colom missatger ésl'únic que compleix les garanties que els nostres científics consideren apropiades. Malgrat tot, un parell de becaris han inflat tant el cap al Doctor Grumull, cap del departament, que el pobre home, abans de tallarse les venes en plan sushi, obrir-se els budells amb un portamines del 0.5, escurar-se les conques dels ulls amb un llevataps, perforar-se el crani amb un obrecartes i enverinar-se amb la ingesta d'alguns centenars de litres de salfumant barrejat amb Quina San Clemente (per la qual cosa ha hagut d'agafar-se uns quants dies de baixa per poder refer-se), va autoritzar l'utilització del correu electrònic i la informàtica per ampliar el ventall de respostes al dubte existencial que ha activat aquesta investigació.
El departament de Cronologia Fecal vol esberinar d'una vegade per totes, quina és la millor hora d'anar a cagar. Les opinions estan molt dividides: hi ha qui ho fa de bon matí, tan bon punt surt del llit; n'hi ha que esperen a haver esmorzat per abaixar-se els pantalons; n'hi ha que ho fan a mig matí, quan el budell ja ha processat el cafè emb llet de l'esmorzar, que sembla ser un dels laxants més poderosos que es troben a la naturalesa; hi ha aquells que el cul no el poden fer funcionar fins desprès de dinar, i a d'altres se'ls obren les comportes de la caguera a mitja tarda. Finalment hi ha qui prefereix inundar el váter de merda abans de sopar; els que no aconsegueixen que la caca surti a veure món fins haver sopat i -alguns casos- de gent que es lleva a la matinada per buidar el budell i fer aquells pets tan descomunals que desperten a tots els veïns.
L'hora de fer caca divideix tambè els experts. L'equip del Dr.Windgers, sostenia a mitjans dels anys setanta (de 1870), que la millor hora per l'organisme era a la posta del sol, ja que el cos quedava net per a un nou jorn, i que anar a dormir amb merda dins del budell, provocava al.lucinacions nocturnes, pol.lucions tambè nocturnes, i malsons, evidentment, nocturns. Els estudiosos Zweig i Hopkins van establir que la merda expulsada de bon matí predisposava al bon humor, a la socialització i a una actitud personal positiva vers les persones del voltant; l'estudi va trigar molts anys a publicar-se, ja que com tothom sap, Zweig i Hopkins es van barallar i discutir de mala manera, i no es parlaren durant molts anys. Altres teories defensen que cagar desprès de dinar aprima, i en canvi, fer la migdiada provoca restrenyiment. I l'Institute of Hot Shit Technology promulgava que calia cagar sempre abans de menjar alguna cosa, pixar abans de beure quelcom i fer un pet abans de pendre alé al respirar; el treball mai no es va publicar, car tots els membres del laboratori van morir asfixiats, segons l'autopsia per "abús indiscriminat d'aspiració de llufes".
Nosaltres, com a modesta institució virtual i nostrada, tan sols volem saber l'horari estomacal dels internautes catalans. Quan s'ha de cagar? Quina és la millor hora per escurar el forat del cul? Com més representativa sigui la mostra, més acurat serà el treball que durem a la revista Science, i que segurament servirà -com sempre- per tal que s'hi freguin el cul.
L'estudi en qüestió vol dictaminar la resposta certa i precisa a la pregunta que els estudiosos escatològics s'han estat fent des de l'inici dels temps (no, no és la pregunta "què fou primer, el pet o la caca?", aquesta controversia la considerem completament sol.lucionada desprès del XVIII Congrés Internacional d'Escatologia Aplicada, arràn de la famosa ponència del Dr. Llaga i la posterior discussió que acabà amb gran tumult, diversos ferits, extremitats amputades i culs esbudellats, com tothom ja sap prou bé...), el dubte clau, la pregunta que ha dut de corcoll, per no dir de cul, a diverses generacions d'investigadors.
Fent una enquesta massiva -cosa que es pot fer gràcies a la tecnologia actual-, que arribi a tots els racons de l'univers per aconseguir establir sense cap ombra de dubte una resposta clara, cristal.lina, pura, exacta, concisa, precisa, perfecta, seriosa, contrastada i -si pot ser- correcta.
Tradicionalment, les comunicacions entre la nostra minúscula Universitat i la resta del món, s'han fet pel mitjà més fiable que existeix: l'ús del colom missatger ésl'únic que compleix les garanties que els nostres científics consideren apropiades. Malgrat tot, un parell de becaris han inflat tant el cap al Doctor Grumull, cap del departament, que el pobre home, abans de tallarse les venes en plan sushi, obrir-se els budells amb un portamines del 0.5, escurar-se les conques dels ulls amb un llevataps, perforar-se el crani amb un obrecartes i enverinar-se amb la ingesta d'alguns centenars de litres de salfumant barrejat amb Quina San Clemente (per la qual cosa ha hagut d'agafar-se uns quants dies de baixa per poder refer-se), va autoritzar l'utilització del correu electrònic i la informàtica per ampliar el ventall de respostes al dubte existencial que ha activat aquesta investigació.
El departament de Cronologia Fecal vol esberinar d'una vegade per totes, quina és la millor hora d'anar a cagar. Les opinions estan molt dividides: hi ha qui ho fa de bon matí, tan bon punt surt del llit; n'hi ha que esperen a haver esmorzat per abaixar-se els pantalons; n'hi ha que ho fan a mig matí, quan el budell ja ha processat el cafè emb llet de l'esmorzar, que sembla ser un dels laxants més poderosos que es troben a la naturalesa; hi ha aquells que el cul no el poden fer funcionar fins desprès de dinar, i a d'altres se'ls obren les comportes de la caguera a mitja tarda. Finalment hi ha qui prefereix inundar el váter de merda abans de sopar; els que no aconsegueixen que la caca surti a veure món fins haver sopat i -alguns casos- de gent que es lleva a la matinada per buidar el budell i fer aquells pets tan descomunals que desperten a tots els veïns.
L'hora de fer caca divideix tambè els experts. L'equip del Dr.Windgers, sostenia a mitjans dels anys setanta (de 1870), que la millor hora per l'organisme era a la posta del sol, ja que el cos quedava net per a un nou jorn, i que anar a dormir amb merda dins del budell, provocava al.lucinacions nocturnes, pol.lucions tambè nocturnes, i malsons, evidentment, nocturns. Els estudiosos Zweig i Hopkins van establir que la merda expulsada de bon matí predisposava al bon humor, a la socialització i a una actitud personal positiva vers les persones del voltant; l'estudi va trigar molts anys a publicar-se, ja que com tothom sap, Zweig i Hopkins es van barallar i discutir de mala manera, i no es parlaren durant molts anys. Altres teories defensen que cagar desprès de dinar aprima, i en canvi, fer la migdiada provoca restrenyiment. I l'Institute of Hot Shit Technology promulgava que calia cagar sempre abans de menjar alguna cosa, pixar abans de beure quelcom i fer un pet abans de pendre alé al respirar; el treball mai no es va publicar, car tots els membres del laboratori van morir asfixiats, segons l'autopsia per "abús indiscriminat d'aspiració de llufes".
Nosaltres, com a modesta institució virtual i nostrada, tan sols volem saber l'horari estomacal dels internautes catalans. Quan s'ha de cagar? Quina és la millor hora per escurar el forat del cul? Com més representativa sigui la mostra, més acurat serà el treball que durem a la revista Science, i que segurament servirà -com sempre- per tal que s'hi freguin el cul.
Comentarios Recientes
CULT
certament, si la merda fos or,
Gràcies pel seu comentari tant optimis