Institut d'Estudis Escatològics

Fer caca és un dels plaers més elevats que pot experimentar l'ésser humà. El gaudi indescriptible que provoca sentir com l'estómac acomiada pausadament aquella substància, encara immaculada, que acabarà esdevenint matèria fecal; el gust massa vegades oblidat que produeix el batec somort dels intestins que, embolcallant l'excrement, el transporten amb tendresa i diligència vers el seu gloriós destí; la joia pràcticament addictiva de sentir com aquella antiga massa innocent, encara tendra, ha esdevingut amb el pas de les hores una autèntica peça d'artilleria que, guiada per una ignota intel·ligència instintiva, s'acomoda gairebé com un no-nat, en el conducte de sortida i llança els primers sonors avisos de la seva magnificència en forma de gasos de diversa naturalesa; i l'èxtasi sublim de l'expulsió, l'instant orgiàstic de la sortida del cilindre llargament cebat on es combina el plaer físic -a vegades gairebé dolorós- de l'evacuació, amb el gaudi intel·lectual del creador que deixa un llegat a la humanitat, una obra fruit del seu únic i infatigable esforç.

Un cop esvaït aquest dionisíac moment, un cop esfumat aquest estat de nirvana, la sensació de buidor ens envaeix -arriba a col·lapsar-nos per uns minuts-; moltes vegades podem arribar a creure que la vida ha perdut tot el sentit, que la nostra ja trista existència mai més no arribarà a assolir fites tan elevades. És llavors quan únicament ens resta aferrar-nos als records, abaixant el cap i recreant-nos en l'observació de la nostra estimada criatura que, amb la poca vida que encara li resta, malda per no ofegar-se abans de la quietud definitiva.

Les persones sensibles, encara dotades de la capacitat per apreciar les fronteres més recòndites de l'univers i copsar la grandesa que s'amaga en els actes més minúsculs, els rebels que encara no han sucumbit a les perversions malignes, a les influències nefastes i antinaturals de la nostra societat, volem recuperar la memòria i alçar el vel de l'oblit que durant els darrers segles ha cobert injustament el noble, sa, elevat, savi, valerós, artístic, alliberador i necessari i ancestral acte de fer caca. Inexplicablement, cagar ha estat relegat a un insignificant, vergonyant acte quotidià, al qual no s'atorga cap mena de valor, mentre que altres activitats de caire menor, com menjar, s'han acomodat als altars de la més elevada cultura.

MANUAL DEL BON CAGANER

Taula de matèries provisional

INTRODUCCIÓ.

El plaer de fer caca

PRELIMINARS.

-El pet com a senyal inequívoc

“Cal dur sempre el manual del bon caganer al damunt no només per obtenir informació útil amb el màxim de rapidesa, sinó també per fregar-se el cul...”

Altres excrecions ventoses o semiventoses/semilíquides

-La llufa

-Llufes traïdores

PRIMERA PART. EL VÀTER DE CASA

-Elements que ajuden a una bona relaxació

-Què cal fer quan truquen per telèfon (Ordres per donar als familiars... Breu vocabulari: “ha sortit un moment...”)

-Elements d’utilitat un cop asseguts a la tassa

-El dilema del videt

SEGONA PART. UN VÀTER FORASTER

“En principi som contraris a l’ús d’un vàter foraster, excepte en cas de la més absoluta de les necessitats...”

-Vàters de fiar

Formes de demanar permís

Formes d’evitar la olor

Formes d’evitar el soroll

Què fer quan queda el vàter enllardat

Què fer quan ens adonem que no hi ha paper

-Pets al mig del carrer

Zona urbanitzada (vàters públics, vàters de pagament, bars, indrets amagats a la ciutat...)

Zones mixtes (Com assegurar-se que no ens veu ningú...)

Zones no urbanitzades/Muntanya (“El tradicional supòsit segons el qual la merda de la muntanya no fa pudor és completament fals... Annex sobre sistemes rurals de neteja)

TERCERA PART. HOM ES CAGA A SOBRE

“Cagar-se a sobre és una opció que respectem profundament, encara que no compartim...”

ANNEXOS

-El paper i les seves trampes.

“Com fregar-se sense embrutar-se i amb què fer-ho. Principals corrents de pensament (un plec, dos plecs, tres plecs...) i crítica. (A “Gargantua i Pantagruel” de François Rabelais hi ha un capítol interessantíssim dedicat al tema)

-Aproximació antropoloògica a la comuna

-Conseqüències específiques de les principals afeccions intestinals.

Només una ment malalta i desviada pot aclucar els ulls davant de l'immens turó d'excrements en que s'ha convertit el món cultural d'avui dia. Una formidable muntanya de matèria fecal que vessa per totes les escletxes de la nostra societat, cebada amb delectància mòrbida per les dubtoses instàncies del poder. Cal començar a llançar impetuosament les esmolades torxes venjatives si no volem desplomar-nos ofegats sota la capa de detritus i cagallons que la nostra classe dirigent persisteix en anomenar món cultural. L'Hol·loclaustre de Professors de la Universitat Minúscula de la Portella, amb el suport tècnic de la Biblioteca d'estudis Escatològics, considera ja una necessitat de primer ordre iniciar la publicació continuada del Manual del Bon Caganer, una peça de tall filosòfic elaborada en un moment de profètica clarividència per l'Il·lustríssim Arnau de Miraflor i Gómez. La ferum que brolla incansablement del nostre món cultural no ens deixa altra opció. L'últim que ens caldria ara són xarlatans de baix nivell; necessitem respostes fermes com una roca d'alt tonatge.

Que es faci justícia encara que s'esquinci el cel.

Val a dir que les nostrers meditades consideracions no han estat sinó un llast dur de rosegar que han fustigat incessantment les atapeïdes natges del poder en aquests dies d'amargs sacrificis. La balança de la justícia trontolla i brunzeix indefensament com un animaló ferit per les sagetes enverinades de l'engany immisericordiós d'aquells prohoms que manlleven desenfrenadament llur serena i virginal estabilitat. No ens resta cap més remei que rebel.lar-nos furibundament des de la nsotra modesta i inamobible trinxera de valors d'antuvi envers les ténues i malaltisses convulsions provinents dels cims més alts del poder.

Comprenem que la nostra particular croada pot semblar a aquells ulls no acostumats a llegir i assimilar els profunds missatges que emaga el complex interlineat d'aquesta redacció, una lluent quimera inassolible. Però és la nostra titànica tasca la de desglossar punt per punt, desballestant sigil.losament però alhora ferms com una roca d'alt tonatge les evidents mancances i petites transgressions que es produeixen tostemps i sens més fre que llur propi enriquiment, en les dubtoses instàncies del poder (...).

No cal dir que aquest no és un acte aïllat, fet a la babalà ni improvitzat sinó una més de la majúscula seqüència d'accions que cauran com esmolades torxes venjatives a punt d'enfonsar-se en aquells ventre corromputs que ens envolten i purificar-los amb el seu foc.

Si la veritat s'amaga darrera d'una muntanya, la trobarem.

(tardor de 1996)

L'any del senyor de 1838, la Junta Superior de Catalunya, legítim órgan de govern del Principat, traslladà la Universitat de Cervera al Monestir de Sant Pere de La Portella. Finalitzada la guerra carlina, amb el traïdor conveni de Vergara, la seu de la Universitat és restablerta a la ciutat botiflera de Cervera. Tansols un minúscul grup d'erudits fidels a la Causa, van resistir ocults a La Portella.

Avui ha arribat el dia que els dipositaris d'aquesta tradició, sortim a la llum per denunciar, teoritzar, pontificar, aclarir, sistematitzar, desacreditar, rectificar, desamortitzar i sodomitzar les fal.lacies d'un món d'ignorància, injusticia i mal de ventre.

ESCATOLOGIA 1 [de escato-¹ i -logia] femení: (relig. /crist.) Doctrina sobre la renovada existència del món i de l'home a la fi de la història i més enllà de la mort. ESCATOLOGIA 2 [de escato-* i -logia] femení: Manifestació escrita pròpia del qui pateix d'escatofília. ESCATOFÍLIA [de escato-* i -fília] femení: (psico.) Complaença malaltissa a contemplar o tocar els excrements, a parlar o escriure sobre ells, etc.