Institut d'Estudis Escatològics

La fèrria educació de tall militar, sempre tant estricta i racional, té un llarg historial de relació amb els estudis escatològics més rigorosos. De tots és sabuda la tendència irrefrenable a reglamentar que els responsables dels cossos de l'exèrcit apliquen a totes les facetes de la vida del soldat, i ni tan sols les seves cagarades més íntimes en són excloses. Tot és mesurable i tot obeeix a unes ordres molt específiques per tal que els integrants d'un exèrcit actuïn com un sol home. La disciplina militar abarca no només la regularitat amb què el soldat ha d'anar a cagar, sinó que és capaç de reglamentar fins el mil·límetre les seves evacuacions, per tal que no s'escapin de la normativa general que serveix de guia i suport a la moral de la tropa.

A partir del segle XVII va començar-se a assajar als principals exercits europeus un sistema per mesurar les toves dels soldats fent una analogia amb els calibres de les peces d'artilleria. No va ser, però, fins al segle XIX que, coincidint amb el perfeccionament de la munició per als canons, s'establí la categorització de femtes definitiva que encara s'usa a les guerres modernes amb lleugeres modificacions relatives a la introducció del míssil teledirigit de càrrega nuclear en els arsenals dels exèrcits.

Taula sinòptica d’equivalències entre peces d’artilleria i cagarades. A la part superior de la cel·la hi trobarem les característiques de la munició i a la part inferior les de la caca dels soldats.

*Si en el cas de l'artilleria la càrrega explosiva fa referència a la quantitat de material detonant que du incorporada la peça, en el cas de les deposicions es refereix a la quantitat en grams de sucs fetosos mortalment tòxics i de bravada irrespirable.