La periodicitat defecatòria
La freqüència recomanada amb que un hom ha de visitar la comuna és un dels afers sobre els que trobem més discrepàncies entre els tres grans grups d'estudiosos que s'hi han dedicat amb més o menys fortuna: la sapientíssima Universitat Minúscula de Portella, òrgan de referència mundial en tota mena d'estudis escatològics, els fabricants de iogurts amb bífidus actius i els fabricants de cereals amb alt contingut de fibra.
Com era d'esperar, el Departament d'Estadística i Algorísmica Fecal, adscrit a la Facultat de Ciències, ha aconseguit tirar per terra i aixafar violentament totes les teories relatives a la regularitat que defensen els altres estudiosos, i que pretenen que l'organisme tendeix de manera natural, recolzat en una alimentació sana, a fer caca un cop al dia i sempre a la mateixa hora, essent un dels moments més propicis els immediatament posteriors al primer cafè amb llet del dia, que sol provocar uns intensos regiraments als budells que empenyen la merda cap avall i la fan eixir encara que no ens haguem ni tan sols descordat els pantalons.
Els complexos experiments algorísmics portats a terme a la nostra minúscula i nogensmenys enrevessada universitat demostren que no n'hi ha prou amb cagar un cop al dia si es vol fer net del tot. De fet, cagant només un cop al dia no n'hi ha ni per començar. Per no parlar del gaudi estètic i intel·lectual que implica cagar cada dia a una hora diferent o inclòs a altes hores de la matinada. A continuació procedirem a exposar les complexes i elaborades argumentacions que deixen en ridícul les teories dels fabricants de iogurts i de cereals.
Pel que fa els fabricants de cereals rics en fibra, direm sense que ens tremoli el pols que unes persones que es dediquen a fabricar un aliment que és ben bé com si mengéssim trossos de fusta ja se'n poden anar a prendre pel cul. No admetem com a hàbit alimentari rosegar els troncs dels arbres ni els mobles de casa només perquè així ens assegurem de cagar un cop al dia. Menjant això només ens assegurem de treure fusta pel cul enlloc de merda, una pràctica totalment contrària a la més elemental ètica del femtar.
Respecte els fabricants de iogurts amb bífidus actius, hem de ser si és possible encara més durs. Admetrem que al món hi ha tota mena de bestiar nutritiu i molt saborós. Dos o tres plats d'estofat de porc senglar elaborat amb perseverància i bon gust per mans expertes és, a més d'un excel·lent estímul per als sentits, una garantia de cagarades monumentals, pudentes i majestuoses. Si algú prefereix altra mena d'animals, se'ns acudeixen els peus de porc, les costelles de xai, la vedella amb bolets o el pollastre amb escamarlans, igualment estimulants sota diversos sistemes de cocció o inclòs menjats crus i amb l'animal encara viu. Per tot això, creiem que a una persona que es dediqui a menjar bactèries se l'hauria d'apallissar severament i després excloure'l de la societat civilitzada.
