El dilema del revister
Davant de la nefasta moda d'omplir la nostra cambra de bany amb desenes d'artilugis decoratius o relacionats amb l'oci i la distracció, hem de manifestar de la forma més rotunda possible que al wàter s'hi va a treure merda pel cul i no a passar l'estona. Collons. El lavabo ha de ser un espai confortable, ben cert, però a la vegada el més espartà possible i mancat de distraccions allunyades de les sàvies directrius de la biologia. No som partidaris de col·locar-hi ni figuretes absurdes de guix, ni quadres fets amb punt de creu, ni plantes -i encara molt menys vives-, ni sistemes d'il·luminació futuristes impropis d'un temple de la descàrrega fecal, el recolliment i la creativitat. L'única llicència que recomanem permetre'ns, com ja hem explicat al capítol sobre la literatura de comuna, és un tros de paper -en cap cas per fregar-se el trau- i un bolígraf, que sota cap concepte haurem d'introduir-nos per l'anus i, en un cas eventual que ho féssim, després rosegar-ne el caputxó mentre escrivim.
D'entre tots els artilugis que és moda col·locar al lavabo, blasmem amb un especial èmfasi els revisters del dimoni, curulls de temptacions editorials que només fan que distreure el nostre objectiu últim, que no és altre que femtar. Només hi ha dues revistes actualment al mercat que han aprovat els rigorosos exàmens de certificació tècnica portats a terme per l'Institut d'Estudis Escatològics, i que per tant són completament vàlides per emportar-se al wàter. Una d'elles és Jara y sedal, una bonica revista sobre caça i pesca que ens remet als ritmes ancestrals de la naturalesa i ens impulsa a obrir l'esfínter amb la diligència amb que ho fem al bosc, lliures com els animalons. L'altra és Budo Internacional, una famosa revista de kung fu on apareixen molts senyors fent cara d'esforç, i per simple mimetisme, ens conviden a tensar la musculatura abdominal i extreure amb èxit les tifes per grosses que siguin.
Per últim, només dedicarem quatre paraules justes a la moda juvenil d'endur-se el telèfon mòbil al lavabo: és un dels pocs casos en que tots els membres de l'Hol·loclaustre de Professors de la Universitat Minúscula de la Portella coincideixen en que cal utilitzar la violència sense cap mena de fre.
