La caca i la Teoria del Caos
Per molt que l'engròs de la comunitat científica internacional s'agafi a broma els avenços en la investigació escatològica rigorosa, aquesta continua evolucionant amb pas ferm cap a nivells de desenvolupament teòric sorprenents. Prova d'aquesta agosarada asseveració són les investigacions relatives a La Caca i la Teoria del Caos, portades a terme per savis eminents de l'Institut d'Estudis Escatològics (IEE). Uns treballs que, incomprensiblement, han estat rebutjats per la prestigiosa revista Science de cara a la seva publicació. Pel que fa a nosaltres, a partir d'aquest moment els responsables de la revista es poden fotre tots els exemplars cargolats pel cul.
Segons els estudis de l'IEE, podem considerar la formació d'una femta com un dels principals models de sistema dinàmic no linial que, sota certes condicions, presenta el fenomen conegut com a caos, que es caracteritza per la sensibilitat del resultat final a les condicions inicials del procés. Això implica que un petit canvi en les condicions inicials del sistema digestiu dóna lloc a una evolució posterior de la merda totalment diferent. Els sistemes caòtics responen a un comportament d'aparença aleatòria, malgrat que en realitat són totalment deterministes. Això vol dir que podem ingerir mil vegades els mateixos aliments, en les mateixes quantitats, al mateix ritme i sota condicions atmosfèriques idèntiques, però ens asseurem a cagar i la nostra deposició serà sempre diferent. La caocitat com a fenomen prové del fet que si es canvien lleugerament les condicions inicials el resultat no canviarà lleugerament, com passaria en un sistema linial, sinó que pot ser radicalment diferent. Un simple rosegó de pa, depenent de les condicions inicials del nostre sistema digestiu, pot acabar convertit tant en un petit cagalló, de duresa raonable i textura compacta, com en una expulsió virulenta i agònica de diarrea que enllardi de dalt a baix les parets de l'inodor i fins i tot sobresurti del wàter i caigui per terra. Inclòs podria arribar a causar la mort de la persona que l'ha ingerit entre insofribles convulsions rectals i traient suc de merda per tots els orificis del cos.
Tècnicament, es podria calcular amb el grau de precisió que es volgués l'estat del sistema digestiu en qualsevol instant del temps posterior a l'inici de la formació del cagarro, només caldrien les eines adequades per fer-ho. En aquest sentit, no comprenem la negativa del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) a acceptar el projecte científic presentat per l'Institut d'Estudis Escatològics, que pretenia elaborar un sistema de predicció sobre la formació de tifes a l'estil dels sistemes de predicció climàtica que actualment s'estan portant a terme. Pel que fa a nosaltres, els responsables del BSC es poden fotre els seus preuats 10.240 processadors pel cul l'un darrera l'altre, ja ens espavilarem.
Les implicacions dels estudis sobre la Teoria del Caos aplicats a la caca són del tot extraordinaris. Cal que des d'aquest instant rebutgem la idea que menjar certs aliments com llegums o fruita modificaran les nostres deposicions en un sentit determinat. El sistema de formació de tifes, com tot sistema dinàmic no linial caòtic, presenta uns paràmetres de funcionament molt complexes. L'única certesa del procés, a falta d'investigacions més profundes, és que la merda acabarà indefectiblement brollant pel cul.
acollim el seu interès sincer pels treballs de la nostra estimada Universitat com un alleujament. Persones com vostè ens fan pensar que el nostre depauperat món cultural potser encara no es troba sota el terrible diagnòstic del restrenyiment crònic. (Comment this)