Catalunya, país de caganers
No ens enganyem, de merda n'hi ha a tot arreu i tota acostuma a eixir (amb major o menor regularitat) del mateix orifici. Curiosament però, a Catalunya -bell i asoleiat país que hom pot trobar sense gaires dificultats agençat entre la Mediterrània i els Pirineus- l'acte d'anar de cos i el simpàtic personatge que perpetra tan alliberadora activitat, han assolit un atípic i abassegador -per altra banda ben lógic i merescut- reconeixement popular. El caganer s'ha enfilat per dret propi als altars de la cultura popular i deixa el seu rastre inesborrable (fàcilment identificable pels òrgans olfactius) dins el calze sagrat de la nostra tradició ben agermanat amb atuells tan nostrats com son la barretina, l'espardenya de set vetes, el porró, la sardana i el pa amb tomàquet.
Pràctics fins al paroxisme, els catalans hem entés que en les festes de Nadal hom hi endrapa tant desmesuradament, que la única salvació possible dels tumefactes budells no serà através del nounat Jesuset sinó gràcies a la ferma advocació dels essers sobrenaturals que tenen l'absolut control del seu orifici anal: el Cagatió i el caganer, agermanats pel calendari i convertits en figures principals de l'advent del nostre país. La força taumatúrgica del forat del darrere uneix i fa més fort el poble català, que menja pets de monja, omple el porró amb pixarelles, passeja un gos petaner, es deleix amb la llangonissa culana, al bosc es capaç de trobar-hi un pet de llop, un pet d'ase, una cagamuja, un pixacà, un pixallits, una tifàcia o un cul-gros, tracta amb una colla de cagadubtes, cagamandurries, cagamiques, cagacalces, caganius, pixapins, pixavagants, pixatinters i caguetes, admira el vol del cagamànecs, el cul-negre i el cul-blanc, penja llufes, llegeix llibres de cultureta il.lustrats amb culs-de-llàntia i, si no es troba en un cul-de-sac, es debat entre el seny i la rauxa, que com tothom sap son cul i merda.
Així com Sant Jordi, patró de Catalunya, és l'heroi inassolible, la figura mitològica ideal i llunyana, l'arremangat caganer aporta la dimensió humana a la nostra cosmogonía. Car, si com és ben sabut, resulta altament complicat això de matar un drac, gairebé tothom, en canvi, és capaç de fabricar una monumental tifa.
Material per classificar
